Entitats ecologistes contra la llei òmnibus

Les entitats ecologistes i conservacionistes convocants, hem presentat davant els mitjans de comunicació la nostra posició enfront l’avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, de 26 de maig de 2011, sotmesa a informació pública al DOGC 5891, de 1 de juny de 2011.

D'aquest posicionament comú en destaquem:

1.- La nostra oposició a l’avantprojecte, per la qual cosa demanem abans que res la seva retirada immediata.

2.- La manca de transparència i de participació, i l’esperit antidemocràtic del procediment d’elaboració i tramitació d’aquest avantprojecte del qual cap de les entitats havia estat informada prèviament de la seva elaboració, ni consultada, tot i que afecta a 22 normatives ambientals i que les diverses entitats hem tingut múltiples contactes amb representants del nou Govern.

3.- La vulneració directa de legislació internacional, europea i estatal en diverses de les seves propostes de modificació. Diverses de les modificacions presentades vulneren normativa de rang superior, com les modificacions proposades, per citar alguns exemples, a: la Llei 9/95 de regulació d’accés motoritzat al medi natural; la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de cap de Creus; el text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat per Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril; a la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

4.- La pèrdua de sensibilitat ambiental de tot aquest avantprojecte, pèrdua de sensibilitat que ja va ser constatada amb la desaparició del departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

5.- El retorn a models fracassats que posen en greu compromís de futur l’estat de benestar, ambiental, social i futur energètic.

6.- Les propostes de modificació, molt preocupants, davant aspectes de greus conseqüències com l’avaluació d’impacte ambiental, els residus, l’aigua, etc.

7.- Finalment assenyalar que l’avantprojecte no presenta cap justificació tècnica, econòmica o científica que motivi o demostri el benefici de l’aprovació de cap de les modificacions presentades.

Per tot això les entitats convocants hem presentat de forma conjunta el nostre rebuig a l’avantprojecte i anunciem que, a més de presentar al·legacions, estudiarem la denúncia davant la CE d’aquells aspectes que vulnerin la legislació europea.

SEO/BirdLife, EdC (federació Ecologistes de Catalunya), IPCENA, ADENC, DEPANA, IAEDEN, GREENPEACE, Ecologistes en Acció de Catalunya, GdT, CEPA i Alternativa Verda-ONG.

Aproven per unanimitat moció per potenciar i garantir la igualtat de gènere

L'Ajuntament de Banyoles ha aprovat per unanimitat una moció per potenciar i garantir la igualtat de gènere des del consistori. La proposta va ser presentada per Iniciativa per Catalunya Verds al darrer ple municipal en motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora.

Garantir el treball des de diversos àmbits municipals per esborrar les desigualtats entre dones i homes; garantir l'aplicació de les polítiques d'igualtat de gènere; o reactivar els plans transversals per fomentar l'equitat de gènere al municipi. Són alguns dels acords que s'inclouen a la moció en motiu del dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, aprovada al darrer ple municipal de l'Ajuntament de Banyoles. La proposta va ser presentada per Iniciativa per Catalunya Verds - Independents de Banyoles i recolzada per unanimitat per la resta de grups.

La portaveu ecosocialista, Núria Langa, considera que especialment en aquests moments de crisi econòmica, cal vetllar perquè el treball que s'està fent a favor de la igualtat de gènere no quedi en un segon terme.

Tots els grups municipals van recolzar la moció, tot i que CiU i el PSC van fer-hi alguns matisos. Tant els nacionalistes com els socialistes van demanar que en el preàmbul de la proposta constés que l'Ajuntament impulsa des de l'any 2003 un Pla d'igualtat a través del Consorci de Benestar Social. A més, els dos grups consideren que hi ha alguns punts del redactat on sembla que l'Ajuntament no sigui sensible als temes d'igualtat de gènere. D'aquesta manera, demanen que, per exemple, on diu "garantir el treball de diversos àmbits municipals per esborrar les desigualtats entre homes i dones", la moció digui "continuar garantint". El portaveu del PSC, Jordi Bosch "Barraca", també va posar de manifest que la moció insta a la Generalitat a recuperar el programa d'Igualtat "suprimit" pel departament d'Interior, cosa que no és veritat.

La portaveu d'Esquerra Republicana, Eulàlia Turró, va lamentar aquests incisos en una moció que s'hauria d'aprovar unànimement sense més objeccions.

L'oportunisme en el tema de l'aigua

ICV-Independents de Banyoles valora la paralització del canvi de model de la gestió “per evitar picabaralles polítiques” com una mostra d’oportunisme.

El canvi proposat per l’Equip de Govern en el Ple del passat 10 de novembre que converteix el rebut de l’aigua en font de finançament per a l’Ajuntament de Banyoles va estar fortament contestat, no tan sols per ICV-Independents i per ERC sinó per bona part de la ciutadania de Banyoles i les seves entitats, per raons de legalitat, de forma i de fons.

Ara, l’Equip de govern paralitza la resposta de les dotzenes d’al·legacions presentades fins després de les eleccions municipals (roda de premsa de 18 de febrer), amb uns arguments difícils de comprendre i conciliar: “per evitar que el tema es converteixi en una picabaralla política” (Radio Banyoles) i per tal “que els banyolins puguin anar a votar sabent què opina cadascuna de les candidatures” (ElPunt). Es vol que el tema de l’aigua centri el debat electoral o deixar-lo al marge per no haver de justificar la postura en front de les al·legacions i reprendre el procés després de les eleccions? Ambdues coses a l’hora és impossible.

El govern municipal va actuar de forma oportunista intentant aprovar el canvi de model en un Ple Municipal extraordinari, on els Grups Municipals d’oposició no van tenir la documentació necessària per a preparar la seva postura i la ciutadania no va poder expressar-se; i actua de forma oportunista al intentar apartar el tema de l’aigua del debat electoral; l’aigua, el POUM, el futur de les hortes, el sanejament financer...tot s’ha de debatre i la ciutadania s’haurà de pronunciar.

Proposta alternativa al canvi de gestió del subministrament de l’aigua de Banyoles

ICV-Independents considera inacceptable lligar el subministrament d’aigua a la ciutadania amb el finançament del dèficit municipal, que és el que fa la proposta de l’actual equip de govern.

ICV-Independents presentarà, en defensa del bé comunal de l’aigua de l’Estany, un Pla alternatiu que comporti:

- El dret a decidir en referèndum dels autèntics propietaris de l’aigua en qualsevol decisió de caràcter estratègic.

- L’estudi de les inversions necessàries i de la capacitat d’Aigües de Banyoles de portar-les a terme. La capacitat o no del model actual per efectuar les inversions condicionarà si es pot continuar amb el conveni actual fins a la seva extinció o s’ha de procedir a rescindir-lo sense cap indemnització en el cas que l’empresa no estigui en condicions de complir amb les seves obligacions.

- Una nova proposta de gestió de l’aigua basada o bé en la gestió municipal o bé en la preparació d’una alternativa empresarial d’àmplia base social que actuï de forma cooperativa amb criteris locals, fomentant l’ocupació, la sostenibilitat i la participació de la ciutadania. Tan sols com a última alternativa possible, es podria negociar una empresa mixta, però, en aquest cas, amb unes condicions fruit d’un concurs públic i no subordinades als pactes de 1930 amb l’empresa actual.

Comunicat Plataforma cívica en defensa de l'aigua

La Plataforma agraeix a l’Ajuntament de Banyoles la voluntat que ha mostrat per explicar els aspectes relacionats amb el canvi de gestió de l’aigua com a resposta a la mobilització ciutadana. Tot i això continuem demanant: consens cívic, polític i transparència davant d’una operació d’aquesta magnitud; accés públic a tota la documentació relacionada amb l’operació i una sessió informativa oberta a la ciutadania prèvia a l’aprovació del nou conveni i amb suficient antelació per poder analitzar la documentació.

Des de la Plataforma es continua amb la campanya de divulgació, recollida de signatures i presentació d’al·legacions.

Les 55 respostes de l'Ajuntament de Banyoles en l'operació del canvi de model de gestió de l'aigua

Operació de canvi de model de gestió del servei de subministrament d'aigua potable

Més clar que l'aigua

55 preguntes i respostes sobre l'operació:

1. En què consisteix aquest canvi de forma de gestió del servei?
Passar d’una concessió actual a un societat d’economia mixta.

2. Com es presta el servei actualment?
Amb règim de concessió administrativa per part d’una empresa privada (Aigües de Banyoles des del 1930).

3. Què és una concessió administrativa?
Una forma de gestió indirecta d’un servei públic mitjançant una empresa concessionària.

4. Què és una empresa mixta?
Una forma de gestió indirecta d’un servei públic amb participació pública i privada.

5. Per què es proposa aquest canvi?
Perquè l’empresa pugui garantir la sostenibilitat del servei a llarg termini.

6. Si no es canviés la forma de gestió, què passaria?
Que l’Ajuntament hauria d’assumir bona part de les inversions futures (canonades...) per mantenir el servei.

7. Quins avantatges té el canvi?
Que permet canviar algunes condicions essencials, com és la programació de la inversió.

8. Quina durada té una societat de capital mixt?
50 anys. Després els actius reverteixen a l’Ajuntament i es retorna el capital privat, igual com s’hauria de fer d’aquí a 20 anys amb l’actual concessió.

9. Quina participació hi tindrà l’Ajuntament a la societat mixta?
Un 20% del capital de la societat mixta.

10. Per què no es fa un concurs per escollir el soci privat?
Perquè l’actual empresa concessionària encara li queden 20 anys de la concessió, fins al 2030.

11. S’ha de pactar l’operació amb l’actual concessionària del servei?
Si, perquè la creació de la societat mixta comporta la conversió de la concessió vigent i la seva conversió en participació privada.

12. Pot l’Ajuntament gestionar directament aquest servei?
Legalment sí, però hauria de rescatar la concessió indemnitzant a l’empresa. Si hi haguessin raons d’interès públic i no es pogués donar la concessió a cap altra empresa per concurs.

13. És convenient que ho faci?
No ho creiem. Perquè no es planteja cap problema de gestió, sinó d’inversió.

14. Es pot vendre la societat mixta?
No, la societat mixta es crea només per a prestar el servei públic.

15. Es poden vendre les accions dels socis privats?
Sí, en els límits de la sindicació, en el nostre cas les accions estan sindicades i el dret de compra primer el tindrien els altres accionistes, és a dir, l’Ajuntament.

16. Com afecta al servei de subministrament d’aigua potable?
No afecta perquè les condicions de prestació del servei són les que imposa la Llei, els reglaments i el plec de condicions tècniques i econòmico-administratives que ho regeixen.

17. Afectarà el canvi de gestió en la pujada del rebut de l’aigua?
La nova forma de gestió no incrementa el cost del servei i, per tant, aquest no serà el motiu dels possibles increments del rebut de l’aigua.

18. Qui pot apujar el preu del rebut de l’aigua?
L’Ajuntament incrementant les taxes, la Generalitat incrementant el cànon de sanejament i l’Estat incrementant l’IVA. En els darrers 5 anys l’Ajuntament l’ha augmentat un 15%, l’ACA un 30% (el doble) i l’Estat un 1%.

19. S’apujarà el rebut de l’aigua?
Probablement, ja que els costos s’incrementaran.

20. Quant més o menys?
No ho sabem. Pel que fa la taxa municipal es calcula que un 2% per sobre de l’IPCC, pels propers tres anys. En un rebut normal i amb l’actual IPCC, l’increment suposaria en
termes absoluts, poc més d’ 1€ al mes.

21. Què paguem en un rebut d’aigua?
Doncs, aproximadament, la taxa del servei en qüestió representa un 47%, la taxa de clavegueram un 7%, el cànon de sanejament de l’ACA un altre 38% i l’IVA un 8%.

22. És cara l’aigua a Banyoles?
No, estem per sota la mitjana de les poblacions de Catalunya. Es pot comprovar al web de l’ACA.

23. Té garantida la societat mixta un percentatge de beneficis sobre el rebut de l’aigua?
No, l’empresa mixta tindrà un benefici brut del 22% del marge brut (Ingressos menys despeses - EBITDA), abans de deduir interessos, amortitzacions i depreciacions. Per tant, obtindrà més benefici si fa més bona gestió, i menys si no és tant bona i no dependrà només del total d’ingressos. Com passa en la majoria de les empreses.

24. Tindrem garantit el servei sense haver-hi d’afegir més recursos municipals?
Esperem que sí, dependrà de la capitalització de la societat mixta.

25. Tindrà la societat mixta major capacitat d’inversió per a la sostenibilitat del servei?
Sí, perquè un 78% del benefici brut (EBITDA), anirà a capitalització
per a la inversió. Un 60% com a mínim del benefici net anirà a reserves.

26. Qui controla les inversions futures de l’empresa mixta?
Una comissió mixta paritària Empresa-Ajuntament, amb el vot de qualitat de l’alcalde o el regidor a qui delegui.

27. Què té a veure la gestió d’aquest servei públic amb l’Estany?
Res, que es capta aigua de l’Estany pel subministrament. Com es fa fins ara amb la concessió, d’acord amb el RAE (Reglament d’Activitats de l’Estany) aprovat pel ple de l’Ajuntament aquest setembre. No és cert que actualment la demanda d’aigua s’incrementi. Al contrari, la tendència és a disminuir, la qual cosa també pot incidir en l’augment del preu ja que el servei té una part molt important de costos fixos.

28. Té alguna incidència en el bé comunal?
Cap, perquè el bé comunal és gestionat exclusivament per l’Ajuntament, com a representant dels veïns de Banyoles.

29. Varien els drets de captació d’aigua de l’Estany?
En absolut, no hi ha més dret de captació dels que atorga l’Ajuntament i que està limitat pel RAE (Reglament d’Activitats de l’Estat), aprovat recentment.

30. Qui controla els límits de captació d’aigua de l’Estany?
Només l’Ajuntament de Banyoles. La monotorització de les entrades i sortides d’aigua de l’Estany, permetrà el coneixement de les dades “on line”.

31. Què té a veure aquest canvi amb la perforació d’un piezòmetre (perforació) prop de l’Estany?
Res, aquest piezòmetre el va fer l’ACA, que depèn de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, en mans d’ICV-EUiA, emmarcat en les actuacions del decret de sequera de l’estiu del 2008.

32. Què han dit els informes tècnics de l’UdG encarregats per l’Ajuntament de Banyoles sobre aquesta perforació?
Que s’havia de tenir més cura en aquestes actuacions i que podria afectar a les surgències naturals de l’Estany.

33. Què han recomanat?
Que s’instal·li un sistema de control monotoritzats de les entrades i sortides d’aigua de l’Estany, per tal de determinar el balanç hídric i disposar d’un control precís.

34. Quina és la discrepància amb l’Agència Catalana de l’Aigua?
Que l’ACA considera que les aigües subterrànies són del domini públic hidràulic i, per tant, de la seva competència, encara que se situïn dins el bé comunal de l’Estany de Banyoles. I l’Ajuntament considera que tot allò que afecta al bé comunal és de competència municipal.

35. Si es pogués obtenir aigua de major qualitat s’utilitzaria per al consum de
boca?
Si no afectés al sistema hidrogeològic de la conca lacustre, naturalment que sí. Però, ara per ara, no hi ha cap projecte, ni es disposa de dades suficients, com s’ha dit, mai s’ha elaborat un balanç hídric precís de l’Estany. En aquest moment el tema de Lió està totalment descartat.

36. Hi ha perill de sobreexplotació i de possibles interconnexions de xarxes?
En absolut, això només seria possible si l’Ajuntament ho aprovés, amb les limitacions legals i competencials que hi ha. No té rés a veure amb la proposta, que només és de gestió del servei.

37. Podria la societat mixta ampliar el servei o prestar altres serveis sense el consentiment de l’Ajuntament?
No, la societat mixta té com a objectiu el subministrament d’aigua potable als domicilis, com ho esta fent l’actual concessionària.

38. Què té a veure aquesta operació amb les finances municipals?
Directament res, però sí que afecta el cànon anticipat que es demana en l’operació, com altres concessions d’altres administracions.

39. Què és el cànon d’aprofitament de l’aigua?
El cànon que paga l’empresa explotadora del servei per treure aigua de l’Estany i subministrar-la als domicilis. Com es paga a la majoria

40. Com es valora el preu d’aquesta captació i com evolucionarà el cànon i l’aprofitament en els propers anys?
Doncs, s’incrementarà del 15% actual fins al 20% en el 2016, a raó d’un 1% anual.

41. Com es justifica aquest increment del cànon?
Perquè l’Ajuntament ha de finançar els serveis municipals, entre els quals el manteniment i la conservació de l’Estany, que si no fos un bé comunal, se’n faria càrrec la Generalitat. Tot hi així, aquest cost és molt inferior al d’altres municipis que han de portar l’aigua de pantans, captacions profundes, desalinitzadores etc.

42. L’ increment del cànon és conseqüència del canvi de forma de gestió del servei?
No, el cànon s’haurà d’incrementar de totes maneres, si no volem pagar-ho per un altra via com ara incrementant els impostos o reduint els serveis.

43. Perquè s’inclou en l’operació una anticipació del cànon?
Doncs perquè permet reequilibrar els comptes municipals afectats per la crisi econòmica i per la manca d’estalvi net en èpoques anteriors de bonança econòmica. Perquè esperem que aquesta mesura eviti un nou pla de sanejament que suposaria una reducció de serveis i/o una pujada sobtada d’impostos. Si hem anticipat inversions que són i seran pel futur ara potser cal
anticipar finançament del futur cap el present. Com estan fent moltes administracions.

44. El cost d’aquest cànon anticipat es carregarà en els rebuts de l’aigua?
No, en el rebut de l’aigua se li aplicaran les taxes que aprovi el ple i els tributs de les altres administracions a que abans ens hem referit.

45. Qui pagarà els cost financer de l’operació?
Aquest cost (interessos i amortitzacions) és deduirà d’una part del cànon que l’Ajuntament ha de cobrar en el futur. Per tant, el pagarà únicament l’Ajuntament.

46. La societat mixta hi guanyarà amb aquesta operació financera?
No, la societat mixta és compensarà de la càrrega financera que hagi de pagar per aquesta bestreta, amb una part del cànon. Ni guanyarà ni perdrà res.

47. Milloraran els comptes de l’Ajuntament amb aquesta operació?
Si, perquè permetrà canviar el signe negatiu de la ràtio d’estalvi.

48. Qui hi guanyarà si l’Ajuntament té uns comptes més sanejats?
Els ciutadans. Que tindran un Ajuntament amb els costos dels serveis menors, tant pel que fa als preus dels proveïdors, contractistes, com entitats financeres. Perquè en època de crisi, més que mai, és molt important tenir els comptes sanejats, si no es volen patir penalitzacions, com tothom sap.

49. Es podrà incrementar la despesa corrent amb aquesta operació financera?
No, aquesta operació ha de servir per disminuir l’endeutament municipal.

50. Què hauríem d’haver après de la crisi econòmica?
Que “no es pot estirar més el braç que la màniga” eternament. Que ara toca esmenar errors del passat, que creiem que el creixement no podia aturar. Que els diners que genera un servei han de finançar aquest servei. Que no hi ha solucions polítiques màgiques. Per tant, si es vol debatre una proposta seriosament s’han de proposar solucions alternatives. Que no és temps per la demagògia. Sembla que hi ha més qüestions que no s’han aclarit prou o que hi ha un cert
interès en mal interpretar, i se’ns perjudici de les al·legacions que es puguin formular, en el seu legítim dret, que s’estudiaran i contestaran, dins els tràmit legal perceptiu, creiem que cal informar-se bé perquè hi han qüestions que no responen a la realitat.

Algunes preguntes i respostes més:

51. Afecta el cànon anticipat als usuaris de la comarca?
No, perquè els interessos i amortitzacions de l’anticipació de cànon es descompten del propi cànon d’aprofitament dels exercicis futurs, que ha de rebre l’ Ajuntament de Banyoles.
Els usuaris del servei de la comarca tindran el mateix cost de captació que els de Banyoles.
Les tarifes que han pagar són les que aprovi el seu Ajuntament.

52. El canvi de forma de gestió del servei té alguna afectació ecològica?
No, en cap cas s’alteren les condicions d’explotació actual i tampoc forma part de l’objecte ja que es limita al servei de subministrament d’aigua potable, sense cap atorgament de competències en aquest aspecte.

53. S’estableix un benefici fix sobre vendes del 5,68?
No, la retribució del capital s’estableix en el 22% de l’EBITDA (benefici abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions), del qual desprès de pagar l’ impost de societats, com a mínim, un 60% s’haurà de quedar com a reserves de capital i la resta es podrà distribuir entre els accionistes (80% privats i 20% Ajuntament de Banyoles). El perquè també s’ha explicat, l’EBITDA s’obté dels ingressos menys les despeses. L’empresa gestora té molt poca incidència sobre els ingressos ja que el preu depèn de la taxa que aprovi l’Ajuntament i el consum d’aigua es
molt poc elàstic. Per altra banda, sí que depèn de l’empresa la bona gestió quant a la despesa. Per això, s’ha d’incentivar l’eficiència, que es tradueix en un menor cost del servei.

54. S’alteren els drets de captació d’aigua de l’Estany?
No, es manté igual que amb l’actual concessió administrativa, amb les limitacions imposades pel RAE.

55. Què no s'entén en referència a les tarifes, que s'han estat cobrant als consumidors, no hagin inclòs la quantitat necessària per finançar les mencionades inversions, i que a partir d'ara es puguin incloure només en el cas que es faci el canvi en el model de gestió?
S’han inclòs les amortitzacions dels actius de l’empresa, però no les amortitzacions de les noves xarxes que s’han anat incorporant, ni de les obres que ha finançat l’Ajuntament o altres administracions, que també s’hauran de reposar, ni les noves inversions (monotorització i control
d’entrades i sortides d’aigua, nanofiltració etc.) El canvi de model de gestió es justifica per poder modificar les condicions que ara té la concessió, en el sentit de que l’Ajuntament pugui controlar la inversió i garantir que una part important del marge brut (un 78% de l’EBITDA) es destini a inversió.

Qüestions procedimentals

No creiem que hagi problemes en el procediment seguit. És veritat que en un tema tan complex, potser s’ha percebut com a precipitat tot i que ha estat molt treballat. La complexitat també es deriva de que calia arribar a un acord per poder plantejar la proposta amb l’actual concessionària i no ha estat fàcil. En cap cas es vol limitar la participació ciutadana i menys dels grups municipals. L’equip de govern resta obert al diàleg, com sempre ha reiterat. Però en el sentit
d’aportar solucions, de debatre els pros i els contres, no per alimentar posicions partidistes prefixades.

ICV demana un debat públic sense preses sobre la gestió de l'aigua de Banyoles

ICV-Independents de Banyoles demana a l’Equip de Govern que retiri la proposta de canvi de model de gestió del Servei Municipal de l’Aigua en vista de l’ampli rebuig ciutadà que està provocant la manca de transparència de la proposta en tramitació.

El canvi proposat per l’Equip de Govern en el Ple del passat 10 de novembre suscita moltes incògnites sobre els veritables motius, la conveniència i, a més, a la vista de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia sobre la Companyia d’Aigua de Lucena en un cas exactament igual que el de Banyoles, és de dubtosa legalitat.

(Veure la notícia i la sentència a http://www.lucenadigital.com)

ICV-Independents presentarà, en defensa del bé comunal de l’aigua de l’Estany, un bon nombre d’al·legacions basades en diverses qüestions de tipus econòmic, ecològic, ètic i de procediment, i està estudiant altres tipus d’accions legals més contundents si l’Equip de Govern continua endavant amb l’aprovació definitiva.

Fins ara, l’Equip de Govern, en comptes d'informar correctament i de permetre la participació de la ciutadania en una decisió tan transcendental ha optat pel secretisme i ha insinuat la politització de la Plataforma Ciutadana creada en defensa del Bé Comunal de l’aigua.

ICV-IB vol manifestar, en aquests sentit, que la Plataforma s’ha constituït independentment dels partits a l’oposició i com a reflex del malestar en quant a la manera de fer de l’actual Equip de Govern.

ICV-IB considera que la retirada del tema del ordre del dia del proper Ple de 27 de desembre i una discussió en profunditat i sense presses amb participació de les entitats ciutadanes que s’han mobilitzat, seria un senyal positiu de la voluntat de diàleg del Govern Municipal,

Cal que l’Equip de Govern tingui en compte que el tema va més enllà d’una senzilla aprovació de Ple ja que, el bé comunal dels Banyolins/es, és un tema profundament sentit per tota la ciutadania i forma part de la identitat col.lectiva.

Trobada de debat sobre el futur de l'aigua de Banyoles

El passat dimecres 10 de novembre va tenir lloc a l’Ajuntament un Ple Extraordinari on es va aprovar, amb els vots de CiU i PSC, de manera inicial, la creació d’una empresa mixta per gestionar el subministrament de l’aigua a Banyoles fins al 2060. Tant ICV-Independents com ERC varem votar en contra. El nostre grup municipal d’ICV-Independents de Banyoles creiem que és imprescindible i urgent que ens trobem entitats i ciutadans/es per tal d'accedir a la informació necessària i poder prendre posicions sobre:

Les característiques d’aquesta empresa, el model de gestió econòmica.

La incidència d’aquests canvis sobre el bé comunal de l’aigua

Les repercussions econòmiques d’aquesta operació financera

DATA: dimarts 30 de novembre

HORA:19.30h.

LLOC: Alberg de la Joventut de Banyoles

ICV-Independents de Banyoles pretén fer aquesta trobada per tal que sigui la mateixa ciutadania la protagonista de la defensa del bé comunal de Banyoles.

+ info
A més aigua, més beneficis

Neix la primera cooperativa de producció i consum d'energia verda de Catalunya

+ info
somenergia.cat

Manifestació contra la corrupció i la impunitat

Les 52 Plataformes i entitats cíviques que cooperen en el si de la UP denuncíen fa anys les males pràctiques d'ordenació del territori, descobertes i incriminades ara en el cas Pretòria, que afecta directament, i amb els mateixos agents protagonistes.

És per això que el conjunt de les 52 Plataformes cíviques de la UP, en suport de les seves companyes implicades, conscients que no es pot permetre que l'expoli generalitzat s'instal·li com una xacra inevitable al país, convoca la ciutadanía a unir-se en un gran moviment unitari, i demana als mitjans de comunicació que publiqui el següent

COMUNICAT DE LA UNIÓ DE PLATAFORMES

La tendència imperant en el sistema democràtic occidental persegueix el creixement econòmic sostingut com a base d’un suposat benestar. Això ha generat un estil i unes pràctiques que s'han instal·lat com un virus en la societat i en les mateixes administracions públiques. Ha reproduït a tot arreu el mateix model homogeni, sense consideracions quant a l’impacte en les formes de vida i la identitat cultural dels pobles, prioritzant sempre el benefici econòmic per sobre de l’ésser humà.

Aquestes polítiques han facilitat la sobreexplotació dels recursos naturals i l’acumulació d’un seguit d’agressions irreversibles al medi ambient i al paisatge, que a Catalunya ha provocat el naixement arreu del país d’un nombre inèdit de plataformes i entitats cíviques locals que treballen per evitar els efectes negatius de les polítiques agressives sobre l’aire, l’aigua, la terra, la vegetació, el subsòl i els recursos energètics.

Els efectes perniciosos d’aquestes polítiques degraden la dignitat de la planificació territorial i de l’urbanisme, entesos com l’art d’establir l’hàbitat humà en harmonia amb la natura, i finalment recauen sobre les persones.

Davant la freqüent impunitat de les il·legalitats, i la llei del silenci forçada sobre les accions civils que plana sobre els mitjans de comunicació, encoratgem a sortir de la passivitat i a trobar l'atreviment mitjançant l'agrupació veïnal en plataformes i entitats locals, i la coordinació entre aquestes en un grup el més gran possible.

Conscients que cada agressió local afecta al conjunt, i que la problemàtica de cada agrupació local representa un aspecte més de la mateixa problemàtica global, les signants aposten per la unitat en l’acció com l’eina de la societat civil per contrapesar de manera efectiva les actuacions privades i públiques destructives, i combatre el fre institucional a una autèntica participació ciutadana en les decisions sobre el territori.

El caràcter compromès de l’Unió de Plataformes per enfrontar els conflictes territorials i socials, queda garantit pel perfil de les entitats signants, el fonament de les quals és precisament intentar equilibrar i, si cal, plantar cara pacíficament als interessos i als punts de vista economicistes que impliquen la degradació del nostre entorn natural i de la nostra qualitat de vida.

Amb aquestes idees com a fons, i per construir entre tots aquesta àmplia força social, que permeti emplaçar els conflictes puntuals en un context més ampli i assolir els objectius locals i conjunts, us convidem a adherir-vos al Manifest de la Unió de Plataformes, i en concret, avui, crida tothom a combatre la corrupció urbanística a tot arreu i a lluitar contra la impunitat, l'oblit, la indiferència, i la resignació, manifestant-vos amb nosaltres el dissabte 21 de novembre a les 18h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Signat

UNIÓ DE PLATAFORMES

Conformen la UP pel fet d'estar adherides al Manifest de Montserrat de la Unió de Plataformes les següents entitats i persones:

PLATAFORMA DE DEFENSA DE LA TERRA ALTA.
Reconduir els projectes d’energia eòlica i altres afectacions mediambientals. 5 socis.

PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA DE CATALUNYA I ARAGÓ
Tremp, Isona, Castell de Mur, Fonz, Tolva, Pont de Montanyana.... PALLARS JUSSÀ
Aturar el projecte de línia d\'alta tensió que des de fa vint anys amenaça les comarques del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa i difondre una nova cultura de l\'energia.

EL SAÜQUER, ASSOCIACIÓ PER A LA PRESERVACIÓ DEL TERRITORI. LA SEGARRA
Vetllar pel desenvolupament sostenible del territori, la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Defensar els drets d'informació i participació activa de la població en matèria de medi ambient, urbanisme i planejament territorial. Fomentar el coneixement del lloc i l’educació ambiental

GEVEN. GRUP ECOLOGISTA DEL VENDRELL I DEL BAIX PENEDÈS (EdC).
Renaturalitzar els aiguamolls de les Madrigueres 24 Has i gestionar el bosc del massís del Montmell.

AAVV DEL CENTRE HISTÒRIC DE BELLVEI. BAIX PENEDÈS
Protegir el patrimoni arquitectònic i cultural del barri vell 8Has urbanes.

PLATAFORMA NO FEM EL CIM, 12 MUNICIPIS, BAIX i ALT PENEDÈS.
Evitar una àrea logística internacional Logis Penedès (CIM) sobre les vinyes. 185 Has. 1.000 adherits.

PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA: PENEDÈS, GARRAF, ANOIA
Treballar per assolir el reconeixement a una vegueria pròpia pels territoris de l’Anoia; Alt Penedès; Baix Penedès i el Garraf dins la futura divisió territorial de Catalunya,

COL·LECTIU ECOLOGISTA BOSC VERD - Ecologistes de Catalunya. ALT PENEDÈS
Evitar el 4rt Cinturó i el Logis Penedès (CIM). 200 Has.1.000 adherits.

PLATAFORMA CíVICA PER LA SALUT I EL MEDI AMBIENT. SANTA MARGARITA I ELS MONJOS. ALT PENEDÈS.
Contra el 4rt Cinturó, el POUM, la incineració i les excavacions d’Uniland, Logis penedès o CIM.

ADAPA. CAPELLADES. ALT PENEDÈS I ANOIA
Defensa del medi ambient del Penedés i l’Anoia i en especial de les seves reserves d’aigua.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT PERE DE SALLAVINERA. ANOIA
Promoure el desenvolupament sostenible del territori, la protecció del patrimoni natural, cultural i paisatgístic del municipi de Sant Pere Sallavinera i de tot el seu entorn.

PLATAFORMA SALVEM L’ANOIA. ANOIA
Defensar el riu i la comarca de les agressions mediambientals i d’infrastructures. 8 socis. 600 adherits.

PLATAFORMA per la retirada del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Ódena. ANOIA.
Retirada d’un pla urbanístic que promou la urbanització massiva. 1.000 Has.

GRUP MEDIAMBIENT ANOIA SUD - Ecologistes en Acció. MASQUEFA. PIERA. HOSTALETS. ANOIA
Evitar l’ampliació en 3.600.000 m3 de l’abocador d’Hostalets de Pierola

SITGES NEWS, Diari digital, SITGES, GARRAF
Divulgar l’activitat de l’ UP.

FRONT ANTITÈRMICA DE CUBELLES I CUNIT. GARRAF
Retirar el projecte de central de cicle combinat i substituir-lo per una central solar.

BEGUES ALTA TENSIÓ, BAIX LLOBREGAT.
Desplaçar les línies d’alta tensió del municipi.

ASSOCIACIÓ NATURA POU DEL GLAÇ, BEGUES, BAIX LLOBREGAT.
Recuperació de les rieres en els seus trams urbans i el pas de les línies elèctriques d'alta tensió pel municipi. Aturar la construcció de la Fase II de la variant de Begues.

GRUP ECOLOGISTA LES AGULLES – Ecologistes en Acció. GAVÀ. GARRAF-BAIX LL. -ALT PENEDÈS
Aturada del Pla de Ponent de Gavà, defensa d’un model territorial sostenible

PLATAFORMA SALVEM OLIVERETES, VILADECANS, BAIX LLOBREGAT.
Revocar el Pla Parcial de Llevant, nou barri de 2.577 htges a la falda de la muntanya de Sant Ramon, 100 Has.

PLATAFORMA SALVEM CAN COLL,TORRELLES SOSTENIBLE, BAIX LLOBREGAT.
Contra la urbanització del sector agroforestal de Can Coll. 25 Has.

MARTORELL VIU, BAIX LLOBREGAT.
Evitar la contaminació mercuri-aire-aigua per la Solvay. Evitar un parc elèctric sobre el torrent de l’Arena.

ANDA ASSOCIACIÓ NATURALISTES D’ABRERA. BAIX LLOBREGAT.
Revocar els traçats del nou tram de la C55, l’autovía Martorell-Abrera-Olesa-Vacarisses, el 4rt cinturó i el Pla d’Infrastructures territorials de Catalunya PITC.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MONTSERRAT, COLLBATÓ, BAIX LLOBREGAT.
Coordinació del Projecte de Parc Rural del Montserrat. 1.200 Has agrícoles i 2.000 Has forestals.

PLATAFORMA SALVEM MONTSERRAT, COLLBATÓ, BAIX LLOBREGAT
Revocar el Pla Parcial d’amplació de la zona industrial de Collbató sota el Montserrat i sobre la plana agrícola. 21 Has. 1.000 entitats i 75.000 adherits.

PLATAFORMA EN DEFENSA DEL TERRITORI I PATRIMONI DEL BAIX LLOBREGAT NORD

PLATAFORMA POPULAR CONTRA EL PLA CAUFEC, ESPLUGUES, BARCELONÈS.
Delimitació del Parc Natural de Collserola segons el PEPCO, acceptar el recurs al Pla Caufec i Porta de Barcelona, 800 Has.

PLATAFORMA L’AVE pel LITORAL, BARCELONA, BARCELONA
Salvar més de 18.000 habitatges, la Pedrera, la Sagrada Família, el Clínic, no a l’Ave per carrers de 20m.

VALL DE CAN MASDEU BARCELONA, BARCELONÉS
Mantenir l’ús públic de la finca pública de la Vall de Can Masdeu. Ampliar el Parc Natural de Collserola.

COLLSEROLA PARC NATURAL.ORG BARCELONÉS
Delimitació del Parc Natural de Collserola segons el PEPCO, acceptar el recurs contra el Pla Especial i els projectes del Parc d’Atraccions del Tibidabo sobre el bosc. 8.000 Has. Adherits: 217 entitats i 18.622 persones.

PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DEL CONGOST, OSONA
Evitar la incineradora de La Garriga

PLATAFORMA EL TORRENTAL CALLDETENES, OSONA.
Recuperació d’un bosc de ribera i d’un torrent cobert per un creixement urbanístic. 1 ha.

PLATAFORMA ANTIINCINERADORA DE LA VALL DEL GES -EdC, OSONA.
Retirar un projecte de macro-incineradora a la Vall del Ges.

NOVA CULTURA ENERGIA. OSONA
Moratòria a la construcció de la MAT.

MEANDRE ASS. PER A LA PRESERVACIÓ PATRIMONI NATURAL,MANRESA, BAGES.
Preservació del rodal de Manresa, especialment l’entorn de la riera de Rajadell.

RAMADERIA ANCESTRAL ELS ISARDS, GUILLERIES, OSONA-GARROTXA.
Treure els impostos especials a la ramaderia i agricultura per la denominació ecològica. Lluita contra la MAT.

PLATAFORMA EL ROURE. DOSRIUS I CANYAMARS, VALLÈS- MARESME
Protecció del patrimoni arquitectònic, agrícola, ramader, paisatgístic; mobilitat sostenible, millora gestió de recursos i ampliació del Parc Natural.

PLATAFORMA SALVEM LA VALL DE LA RIERA DE PINEDA. MARESME
Protegir diversos espais d’interés natural, paisatgístic, cultural i històric de l’Alt Maresme Nord.

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MAS ROIG. LLAGOSTERA, BAIX EMPORDÀ
Protegir l’entorn natural de Llagostera i comarca

PLATAFORMA CIUTADANA SALVEM SOLIUS, STA. CRISTINA D’ARO, BAIX EMPORDÀ.
Preservar la petita vall de l’urbanisme irrespectuós amb el medi ambient i el paisatge harmònic de Solius.

ASSOCIACIO CENTRE CIVIC CULTURAL I SOCIAL DE VALLCANERA PARK DE SILS, BAIX EMPORDÀ, SOS EMPORDANET, BAIX EMPORDÀ
Manifest contra les infrastructures de Política Territorial de Catalunya.

GENT DEL TER, CONCA TER, BAIX I ALT EMPORDÀ
Conservació de la conca i sistema natural del riu Ter.

SALVEM VILANERA, L'ESCALA-EMPÚRIES, ALT EMPORDÀ
Preservar la Muntanya Rodona de Vilanera contra la urbanització.

XARXA PER LA DEFENSA DE L'EMPORDÀ
Protecció de l’Empordà amb criteris de sostenibilitat. 14 associacions.

PLATAFORMA CIVICA ANTIMOLINS DE PORTBOU I COLERA. ALT EMPORDÀ.
Reconduir els projectes d’energia eòlica i altres afectacions mediambientals.

ARQUITECTES SENSE FRONTERES
Arquitectes voluntaris en cooperació internacional i 4rt món

PLATAFORMA PER L'EQUILIBRI TERRITORIAL INTER∫PROVINCIAL DE CATALUNYA
Ecologisme, Urbanisme, Finançament, Inversions territorialitzades, serveis territorialitzats, distribució administrativa pel territori, etc

SOS MONUMENTS. CATALUNYA
Associació de defensa cívica del patrimoni cultural


I també, des del País Valencià:


PLATAFORMA CÍVICA EN DEFENSA DE LES TERRES DEL SÈNIA. BAIX MAESTRAT
Aturar el Projecte Castor (magatzem submarí de gas, gasoducte i planta terrestre) a la costa del Sénia; així com altres possibles agressions a les Terres del Sénia.

I de l’Aragó:

PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L'AUTOPISTA ELÈCTRICA DE CATALUNYA I ARAGÓ
Tremp, Isona, Castell de Mur, Fonz, Tolva, Pont de Montanyana.
Aturar el projecte de línia d\'alta tensió que des de fa vint anys amenaça les comarques de la Ribagorça aragonesa i difondre una nova cultura de l\'energia.

DONEN SUPORT, A TÍTOL PERSONAL, AL MANIFEST de 14 de Juny del 2008, de Montserrat:
Verónica Cuevas de Barberàdel Vallés, Enric Ases d’Olesa de Bonesvalls, Santi Fornell de Balsareny, Xavier Batllés de Barcelona, Nèstor Cabañas Lòpez de Barcelona, Ton Dalmau de Vilanova, Roger Cremades de Gandía, Alfonso López de Barcelona, Mercé Llenas de la Llacuna, Maria del Mar Fernandez de Vilanova i La Geltrú, Xavier Garcia d’Horta de Sant Joan.

I AUTORITZEN LA UP A FER PÚBLIC EL SEU SUPORT:
Eudald Carbonell, Dr. en Geología del Quaternari per la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI(1986) i en Geografia i Història per la UB(1988). Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de la URV, Director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Premio Príncipe de Asturias de Investigación Científica y Técnica 1997. Autor de “Encara no som humans” B(2002), “El naixement d’una nova consciència” B(2007) i “La consciència que crema” ed. Ara Llibres B(2008).

Pep Cortés, Actor de teatre, cinema i televisió, Director de teatre.
Núria Feliu, Cantant, ha col.laborat amb Tete Montoliu i Lucky Guri, Premio de Cultura Popular 1976. Autora del disc-llibre:”Les sardanes més populars” (2007).
Salvador Giner, Dr. en Sociologia per la Universitat de Chicago i llicenciat en Dret per la UB, Catedràtic de Sociologia a la UB, Creu de Sant Jordi i President de l’Institut d’Estudis Catalans. Autor de “Ciudadanía, desigualdad social y Estado de Bienestar” (2003).
Lluís Llongueras Beth Rodergas, Cantant, Actriu, Model.
Pepe Rubianes, Actor, Lluís Soler, Actor de teatre, cinema i televisió.
Josep Maria Terricabras, Doctor en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Münster (Alemanya). Catedràtic de Filosofia i de laCàtedra Ferrater Móra de Pensament Contemporani a la Universitat de Girona. Autor de “Ètica i llibertat” (1983).

ICV diu que les Ordenances Municipals del 2010 incompleixen dos acords de Ple

Les al·legacions es fonamenten en el fet que les Ordenances incompleixen dos acords de Ple, aprovats per unanimitat en novembre de 2007 i en setembre de 2008, que haurien de ser d'obligat compliment per part del Govern Municipal.

El primer era una Moció sobre Responsabilitat Social de les Empreses, presentada per ICV-Independents, i en el seu punt quart disposava que:

“L’Ajuntament de Banyoles establirà sistemes d’incentivació positiva de les bones pràctiques mitjançant, entre d’altres, les ordenances fiscals, la promoció i premis a les empreses del municipi.”

El segon era una Moció també del nostre Grup Municipal per a l'Ajuda a les Famílies amb Menors al seu Càrrec. En els punts segon i quart establia:

2.- Incloure en les ordenances municipals de 2009 en quant a exempcions i/o reducció del valor impositiu, la figura de les famílies monoparentals amb dos fills a càrrec equiparant-les en igualtat de condicions amb les famílies nombroses.

4.- Fer difusió d’aquest acord, de la modificació que se’n derivarà de les Ordenances Municipals i dels ajuts de tot tipus, previstos per a les famílies a través de tots els mitjans de comunicació municipals i entre els professionals municipals implicats en tasques d’informació i atenció a les persones.

Les Ordenances de 2009 ja no contemplaven aquests acords, i les aprovades inicialment per al 2010 tampoc els respecten. ICV-Independents considera inacceptable que els Grups actualment en el Govern Municipal aprovin mesures de contingut clarament social i després n'incompleixin els compromisos. D'altra banda, la política fiscal duta a terme per l'actual Govern queda pel darrera, pel que fa a polítiques de protecció social i d'incentiu de les bones pràctiques empresarials, de les que porten a terme no solament multitud d'Ajuntaments de Catalunya, sinó, fins i tot, de les d'alguns governats per forces clarament conservadores, com ara València.

ICV demana mesures decidides per millorar la seguretat del trànsit

La ciutat de Banyoles ha patit quatre accidents mortals en tan sols uns mesos. És evident la obligació dels conductors i peatons de respectar les normes i senyals de trànsit, però els poders públics, i en el cas de les zones urbanes, els Ajuntaments, tenen la responsabilitat d’actuar amb mesures preventives com ara esbrinar les causes, les circumstàncies, els punts perillosos i actuar per reduir la seva incidència.

L’any 2007, l’Ajuntament de Banyoles va encarregar al RACC un informe sobre la mobilitat viària a la ciutat amb un elevat cost econòmic, obra en el poder de l’Equip de Govern Municipal des de juny de 2008.

Aquest informe posava de manifest una greu situació que es traduïa (amb dates de 2007 que amb els darrers accidents hauran empitjorat) en que Banyoles tenia que lamentar un índex de sinistralitat un terç pitjor que la mitjana de Catalunya, i gairebé tres vegades més sinistres que la mitjana espanyola.

Aquestes preocupants xifres s’entenen força bé quan es llegeix el document del RACC: s’hi esmenta que les voreres de Banyoles incompleixen sovint l’amplada mínima; que cal posar en molts indrets bandes de reducció de la velocitat; que manquen semàfors; que cal posar pilones a les voreres per evitar l’estacionament incorrecte; que alguns creuaments s’han de dotar de rotondes; que cal eliminar el doble sentit de circulació de bona part dels carrers; que s’ha de limitar la velocitat dels vehicles fins a 30 quilòmetres per hora en la majoria de carrers, i també identifica alguns dels punts negres de la vila: Passeig de la Indústria, Ronda Monestir, Ctra. de Figueres i Mn. Constans.

Des del març del 2008 l’ajuntament de Banyoles juntament amb el Servei Català del Trànsit van firmar un conveni per tal de redactar un Pla Local de Seguretat Viària (PLSV), un pla que el que fa es diagnosticar les problemàtiques de la seguretat viària de la ciutat i proposa un seguit de mesures a prendre. Aquestes mesures estan temporalitzades en el temps, així com també les han de seguir mitjançant una comissió de seguiment.

Totes aquestes mesures són raonables i urgents, i poden contribuir a millorar la situació; per això ICV-Independents demana que l’Equip de Govern comenci d’una vegada a posar-les en pràctica, agilitzant la redacció del PLSV així com també començar a implementar les mesures proposades per l’informe del RACC.

Al.legacions al Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany

1. REDUIR LA SUPERFÍCIE CLASSIFICADA COM A CREIXEMENT RESIDENCIAL FINS A UN MÀXIM DE 16 HECTÀREES (BANYOLES, PORQUERES I CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu unes àrees d’expansió urbana de tipus residencial en tres indrets: sud de Mata (47 ha), sud de Banyoles (15 ha) i entre els nuclis de Cornellà de Terri i Pont-setmar (16 ha).
Considerem que aquest creixement és absolutament sobredimensionat respecte a les necessitats de la comarca. A part d’aquestes 78 hectàrees, a la comarca hi ha un total de 42 hectàrees ja classificades com a urbanitzables en els planejaments municipals (descomptant les 15 hectàrees que el PDU desclassifica). D’aquesta manera el Pla de l’Estany disposaria de 120 hectàrees urbanitzables on es podrien realitzar (partint d’una densitat de 45 habitatges per hectàrea) més de 5.000 nous habitatges. Tot això, a més, sense comptar amb les parcel•les buides en sòl urbà i amb l’àrea industrial del centre de Banyoles que el PDU preveu convertir a urbà.
En front d’això les necessitats de la comarca en matèria d’habitatge són, segons els escenaris del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, molt més reduïdes. Del 2001 al 2026 es preveien 3.049 habitatges nous (pàgina 20 de la Memòria d’ordenació del PDU). D’aquests, 1.064 ja s’han construït en el període 2001-2005 (pàgina 20 de la Memòria d’ordenació del PDU). A més, disposem de dades d’habitatges contractats del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona que indiquen que els anys 2006 i 2007 es van crear 963 habitatges. D’aquesta manera faltarien per cobrir 1.021 habitatges però cal tenir en compte també els habitatges acabats el 2008, el gran nombre de promocions actualment en fase d’execució, les parcel•les buides en sòl urbà, l’àrea industrial de Banyoles que es pretén convertir a sòl urbà i també els habitatges desocupats (2.758 el 2001, segons dades d’Idescat). D’altra banda l’actual frenada immobiliària, que es preveu llarga, fa pensar que les previsions del Programa de Planejament Territorial anaven ben encaminades. Considerem, per tant, que cal evitar el màxim possible posar nou sòl urbanitzable en joc.
Sigui com sigui la previsió de 78 hectàrees noves és absolutament sobredimensionada i allunyada de les necessitats de la comarca. Comportarà una hipoteca del sòl agrícola ja que -encara que no es desenvolupi- mantindrà la classificació com a sòl urbanitzable i pot ser objecte d’especulació, usos indeguts i manca d’inversió en la seva productivitat. A més implicarà un sobrecost pels propietaris agrícoles ja que se’ls aplicarà un IBI com a sòl urbà.
Per tot això reclamem que es redueixi l’àrea classificada com a Creixement residencial en els tres sectors de manera dràstica, des dels 78 actuals fins a un màxim de 16 hectàrees en conjunt. La resta de sòl podria classificar-se com a Sòl de protecció preventiva.

2. REDUIR EL CREIXEMENT PREVIST AL POLÍGON INDUSTRIAL DE PONT-XETMAR FINS A UN MÀXIM DE 16 HECTÀREES (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu que el polígon industrial de Pont-xetmar s’ampliï en 34 hectàrees d’acord amb les necessitats internes de la comarca.
Considerem que el creixement proposat és sobredimensionat i allunyat de les necessitats de la comarca ja que:
-Parteix d’un increment dels llocs de treball al Pla de l’Estany entre 2001 i 2026 de 4.779, 1.000 més del que preveu el Programa de Planejament Territorial (3.822).
-No té en compte l’increment en els llocs de treball que ja s’ha produït entre el 2001 i el 2008 i que ha estat absorbit pels polígons industrials existents.
-No té en compte la situació econòmica actual.
Considerem que l’ampliació de Pont-xetmar tindria greus impactes ambientals, socials i paisatgístics ja que s’apropa encara més al petit nucli històric de Corts (que està quedant envoltat per polígons industrials) i afecta una àrea d’elevat interès agrícola i natural, la vall del Remença:
-L’entorn del riu Remença està classificat com a àrea d’interès connectiu en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu - TD02 (EIC4 – riera de Remençà).
-La totalitat de l’àrea afectada està classificada com a àrea d’interès agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany)
Per tot això reclamem que es redueixi l’ampliació prevista del polígon de Pont-xetmar fins a un màxim de 16 hectàrees -la superfície proposada en l’aprovació inicial del POUM de Cornellà de Terri- allunyant-se especialment del nucli de Corts i del riu Remençà.

3. ELIMINAR LA PREVISIÓ D’UN CENTRE DE TRANSFERÈNCIA I RECOLLIDA DE RESIDUS A L’AMPLIACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE PONT-XETMAR (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu ubicar un centre de transferència i recollida de residus a l’ampliació proposada del polígon industrial de Pont-Xetmar.
Considerem que aquest equipament és innecessari ja que la llei de residus 15/2003 obliga a totes les empreses a fer-se càrrec del cost de la recollida i del tractament de residus que generen i per tant a contractar gestors autoritzats per realitzar aquest servei. Al polígon indústria jardí de Palol de Revardit ja existeix actualment una empresa que ofereix aquest tipus de servei per les empreses de la comarca que ho vulguin.
Per tot això reclamem eliminar la previsió del centre de transferència i recollida de residus.

4. REDEFINIR L’ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE MELIANTA (FONTCOBERTA) A MILLORA URBANA I/O COMPLECIÓ
El PDU atorga una estratègia de Creixement moderat al nucli de Melianta (Fontcoberta), amb la qual cosa se’l permet créixer fins a un màxim del 30% de la seva superfície urbana.
Considerem que Melianta ha esgotat els darrers anys el creixement que seria raonable a mitjà i llarg termini. Actualment està desenvolupant -–d’acord amb el POUM aprovat definitivament el 2003-, el Pla parcial Ciutat Jardí que preveu 230 cases, fet que suposa pràcticament doblar el nombre d’habitatges existent. Això el diferencia d’altres nuclis als quals també se’ls ha atorgat una estratègia de Creixement moderat com Esponellà i Crespià que en els últims anys han optat per creixements molt més moderats.
Per tot això reclamem que es redefineixi l’estratègia de creixement proposada pel nucli de Melianta, passant de Creixement moderat a Millora urbana i/o compleció.

5. REDEFINIR L’ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE SANT VICENÇ DE CAMÓS A MANTENIMENT DEL CARÀCTER RURAL
El PDU estableix una estratègia de Millora urbana i/o compleció al veïnat de Sant Vicenç de Camós.
Considerem que el veïnat de Sant Vicenç de Camós -que està format per unes poques masies que se situen desordenadament a l’entorn de l’església de Sant Vicenç- no pot encabir cap tipus de creixement urbanístic per tal d’evitar una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural.
Per tot això reclamem que es redefineixi l’estratègia de creixement proposada per Sant Vicenç de Camós, passant de Millora urbana i/o compleció a Manteniment del caràcter rural.

6. ELIMINAR LA PREVISIÓ DE SÒL DE POTENCIAL INTERÈS ESTRATÈGIC DEL PLA DE LA BANYETA (PALOL DE REVARDIT I CORNELLÀ)
El PDU proposa, dins del Sòl de protecció territorial, un sector classificat com a Sòl amb potencial interès estratègic al Pla de la Banyeta (129 hectàrees) “que per raons de localització o altres condicions pot tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicional la seva possible transformació a un reconeixement de l’interès estratègic d’aquesta”.
Considerem que la indefinició dels usos previstos en aquest sòl suposa un greuge enorme als veïns i veïnes, que es troben en una situació d’indefensió legal al no poder conèixer quines conseqüències comportarà sobre la seva qualitat de vida.
Considerem que la previsió de 129 ha és absolutament sobredimensionada respecte a les necessitats de la comarca i és més pròpia d’entorns metropolitans que no pas d’una comarca del rerepaís com el Pla de l’Estany.
Considerem que, malgrat que en cap moment es digui, l’objectiu d’aquesta classificació és crear una àrea d’activitat econòmica i logística, tal com es preveu en altres àrees classificades com a Sòl de potencial interès estratègic mitjançant el planejament territorial (Aldea-Camares, Alcanar, Móra la Nova, Arboç-Banyeres, Pla de Santa Maria...).
Considerem que la ubicació d’aquest sòl d’interès estratègic al pla de la Banyeta comportaria greus impacte ambientals, socials, agrícoles i paisatgístics pels següents motius:
-Afecta una de les planes agrícoles més fèrtils de la comarca.
-La part nord del sector està classificada com a àrea d’interès agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany)
-Incorpora al seu interior el nucli de la Banyeta i diversos veïnats.
-Afecta l’entorn del riu Revardit classificat com a àrea d’interès connectiu en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu TD02 (EIC4 – el Revardit).
-La seva urbanització crearia un continu urbà entre Girona i Banyoles al llarg de la C-66.
Per tot això reclamem que s’elimini la previsió de Sòl de potencial interès estratègic al pla de la Banyeta. En cas que es mantingui la previsió de Sòl estratègic proposem com a alternativa:
-Reduir de manera dràstica el nombre d’hectàrees afectades.
-Estudiar la possibilitat d’ubicar-lo en un altre sector on tingui un menor impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic.
-En cas que es mantingui la seva ubicació al pla de la Banyeta evitar l’afectació a les àrees de major interès agrícola, al nucli de la Banyeta, als veïnats i a l’entorn del riu Revardit.

7. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL LA VALL DE MIÀNIGUES (PORQUERES I BANYOLES)
El PDU classifica com a sòl de protecció preventiva l’àrea delimitada entre el nucli històric de Miànigues, el barri de Guèmol i la urbanització del puig de la Fontpudosa.
Considerem que aquesta classificació pot fer viable una futura transformació a sòl urbanitzable si així ho desitja l’Ajuntament de Porqueres.
Considerem que aquesta és una zona d’interès natural, agrícola i paisatgístic pels següents motius:
-La pràctica totalitat d’aquesta àrea està incorporada al Mapa d’espais d’interès connectiu i natural – TD01 (EIN 5 –Guèmol-).
-Bona part d’aquesta àrea és potencialment inundables segons el Mapa d’inundabilitat-TB01.
-Una part d’aquests terrenys estan ubicats en una àrea d’especial valor agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany).
Per tot això reclamem que es consideri tota la vall de Miànigues com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

8. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL EL SUD-EST DE SERINYÀ
El PDU classifica el sector conegut com can Ferrer de les Torres i can Calau (al sud-est del nucli urbà de Serinyà) com a sòl de protecció preventiva.
Considerem que per la seva proximitat al nucli urbà i a causa de la desclassificació del sector de Can Parella, aquest sector tindrà moltes possibilitats de ser declarat sòl urbanitzable per l’Ajuntament de Serinyà.
Considerem que es tracta d’una zona poc idònia al creixement urbanístic per ser de tipus forestal i per situar-se en una zona enlairada respecte al nucli, que provocaria un important impacte paisatgístic.
Considerem que a Serinyà hi ha altres sòls aptes per aquesta categoria que poden tenir més interès per buscar la consolidació del nucli urbà.
Per tot això reclamem que l’àrea situada al sud-est del nucli urbà de Serinyà sigui considerada Sòl de protecció territorial.

9. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL LA CAPÇALERA DEL RIU TERRI A LES ARCADES (BANYOLES)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva el sector de les Arcades, al nord del barri banyolí de Mas Palau.
Considerem que es tracta d’una zona de notable interès natural i paisatgístic pels següents motius:
-És la capçalera del riu Terri, que posteriorment rep l’aportació procedent dels recs de desguàs de l’Estany.
-Constitueix una excel•lent transició de sòl urbà a sòl no urbanitzable, a diferència de l’entrada sud a Banyoles.
Considerem que l’actual classificació com a Sòl de protecció preventiva no garanteix la preservació d’aquest espai, més tenint en compte la proximitat al nucli urbà de Banyoles.
Per tot això reclamem que es consideri la capçalera del riu Terri com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

10. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’ENTORN DEL RIU TERRI ALS CASALOTS (BANYOLES)
El PDU classifica, dins el municipi de Banyoles, com a Sòl de protecció preventiva l’entorn del riu Terri al sector dels Casalots, entre el veïnat de Mas Riera i el de Can Frigola.
Considerem que es tracta d’una zona de notable interès natural i paisatgístic per la presència dels següents elements:
-Masies aïllades de notable interès (Mas Riera i Can Frigola),
-Zones d’horta regades pel rec Major.
-El Bosc dels Casalots, un petit bosc d’alzines i roures que inclou el Roure Gros dels Casalots, un dels més grans de la comarca, amb 3,36 metres de circumferència.
-Una petita zona d'aiguamolls que havia estat utilitzada per separar les fibres de lli i de cànem per a la indústria tradicional banyolina
-Unes baumes artificials –que havien estat refugi de captaires i rodamons- producte de l'explotació del travertí, al fons de les quals hi ha una surgència d'aigua..
Considerem que l’actual classificació com a Sòl de protecció preventiva no garanteix la preservació d’aquest espai, més tenint en compte la proximitat al nucli urbà de Banyoles.
Per tot això reclamem que el sector dels Casalots sigui considerat com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

11. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’AIGUABARREIG DEL TERRI I DEL MATAMORS (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva la zona de l’aiguabarreig del Terri i del Matamors -situat entre Pont-Xetmar i Mata- i hi introdueix l’estratègia de Separador urbà amb l’objectiu d’evitar un continu urbà i per preservar els valors naturals, connectius i territorials.
Considerem molt positius els objectius que es persegueixen amb la figura de Separador urbà. No obstant això el fet de classificar aquesta àrea com a Sòl de protecció preventiva pot portar a confusió, ja que en aquestes àrees s’estableixen objectius que poden ser contradictoris amb els definits en aquesta zona concreta. Així a la Memòria d’ordenació del PDU (pàg 36) s’indica que en el cas del Sòl de protecció preventiva “el Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i, el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau”. La proximitat de l’aiguabarreig del Terri i el Matamors amb el polígon industrial de Pont-Xetmar i la seva situació just a l’entrada de Banyoles fa témer que puguin prosperar propostes d’urbanització del sector.
Per tot això reclamem que es classifiqui com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola l’aiguabarreig del Terri i del Matamors i que es mantingui l’estratègia de Separador urbà.

12. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’ENTORN DEL RIU TERRI A BORGONYÀ (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva l’entorn del Terri a Borgonyà, al sector de Can Rovira, Can Saurina, la Fàbrica de Borgonyà i Can Molí Vell.
Considerem que aquesta area té un elevat interès agrícola, paisatgístic i historico-arquitectònic pels següents motius:
-És àrea d’especial valor agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany).
-Conté elements vinculats a l’ús històric agrícola i industrial del riu Terri com els saltants d’aigua, el canal del molí de Can Saurina, la Fàbrica de Borgonyà o el molí de Borgonyà.
-Conté masies d’elevat interès històric i arquitectònic catalogades en l’inventari històric i arquitectònic de la comarca, editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany: Cal Fuster, Can Mateu, Can Fusellas i Can Rovira.
Per tot això reclamem que es classifiqui com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola l’entorn del riu Terri a Borgonyà des de Can Rovira fins al molí de Borgonyà.

13. PROTEGIR LES HORTES DE SOTA MONESTIR (BANYOLES)
El PDU no preveu la desclassificació dels sectors urbanitzables NP4 i UP8 de Banyoles que afecten l’àrea de Sota Monestir.
Sota Monestir és una de les últimes zones d’hortes lligades a la xarxa de recs que queden a Banyoles i, per tant, un dels últims vestigis que recorden com era l’entorn de la vila històricament. A més té l’interès afegit que es troba just al costat del Monestir de Sant Esteve, origen de la ciutat. Es tracta d’un paisatge cultural molt ric format pels horts, una extensa xarxa de recs que desemboquen a la riera Canaleta i el seu patrimoni associat (rentadors, parets de travertí, caminets...). També formen part de Sota Monestir el veïnat de Can Sala (format per un conjunt d’habitatges en filera i l’antiga indústria de Can Laqué) i diverses construccions aïllades (habitatges, petits coberts i indústries abandonades).
La singularitat principal dels horts de Banyoles és el sistema de regadiu, derivat de l’extensa xarxa de recs que desguassen l’Estany. Considerem que els horts de Banyoles generen múltiples valors que cal preservar i potenciar
-Valors històrics i culturals: constitueixen un patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts que representen una gran acumulació de cultura tradicional i popular transmesa de generació en generació i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts.
-Valors mediambientals i paisatgístics: la combinació d'horts, arbres fruiters i l'aigua dels recs fa que esdevingui un espai amb una singular diversitat natural i genera un paisatge urbà més divers i de més qualitat. És també un gran reservori de biodiversitat ja que s'hi conreen moltíssimes espècies, algunes d'elles varietats locals amb un interès genètic molt important.
-Valors socials i productius: és un lloc d'ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran, i produeix aliments sans i de qualitat per l'autoconsum o pels mercats propers. A més els horts tenen una forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica.
Per tot això reclamem que es protegeixin els horts de Sota Monestir desclassificant els sectors urbanitzables NP4 i UP8 com a pas previ per a la realització d'un Pla especial dels horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais i per promoure el seu ús. En cas que no s’accepti aquesta mesura proposem com a alternativa que es fixi per aquestes zones l’estratègia de Reducció (pàgina 50 de la memòria d’ordenació del PDU).

14. PROTEGIR LES HORTES DE GUÈMOL (BANYOLES)
El PDU no preveu la desclassificació del sector urbanitzables NP2 de Banyoles que afecta les hortes de Guèmol.
Els horts de Guèmol, situats entre el puig de la Puda i el puig d’en Colomer, són una de les últimes zones d’hortes lligades a la xarxa de recs que queden a Banyoles. Estan regats per una derivació del rec de Guèmol a partir de la qual es crea tot un nou entramat de ramals secundaris i terciaris, majoritàriament de ciment o de terra però també de travertí, per fer entrar definitivament l’aigua dins els horts.
D’altra banda aquest sector està classificat en part com a àrea d’interès natural en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu – TD02 (EIN5-Guèmol) i en la seva totalitat és àrea potencialment inundable segons el Mapa d’inundabilitat – TB01
Per tot això reclamem que es protegeixin els horts de Guèmol desclassificant el sector urbanitzable NP2 com a pas previ per a la realització d'un Pla especial dels horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais i per promoure el seu ús. En cas que no s’accepti aquesta mesura proposem com a alternativa que es fixi per aquesta zona l’estratègia de Reducció (pàgina 50 de la memòria d’ordenació del PDU).

15. DESCLASSIFICAR EL PLA PARCIAL URBANÍSTIC RESIDENCIAL VILAVENUT (FONTCOBERTA)
El PDU no preveu la desclassificació del Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut situat al municipi de Fontcoberta.
Considerem que el creixement urbanístic que comportarà aquest Pla parcial és contradictori amb l’estratègia de creixement proposada pel nucli de Vilavenut, que és de Millora urbana i/o compleció i que determina que només podrà realitzar “petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament”. En front d’això les 3 hectàrees del Pla parcial Residencial Vilavenut suposen un increment de pràcticament el 100% respecte a la superfície urbana actual, molt per sobre fins i tot de les estratègies de Creixement moderat que tenen alguns nuclis de la comarca.
Considerem que el fet que el Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut no s’hagi aprovat definitivament fa possible plantejar la seva desclassificació i la substitució per una extensió més reduïda d’acord amb l’estratègia de Millora urbana i/o compleció.
Per tot això reclamem que es desclassifiqui el Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut.

16. CANVIAR EL TRAÇAT DE LA RONDA OEST DE PORQUERES
El PDU proposa la construcció de la ronda oest de Porqueres, des de l’antiga C-150a fins a la GIV-5247, amb un traçat fonamentalment urbà.
Considerem que, malgrat que el traçat conté millores sensibles respecte als que s’havien proposat anteriorment, continua tenint un impacte important sobre la plana agrícola situada al nord del Matamors i sobre el nucli històric de Miànigues.
Considerem que la baixa intensitat de trànsit que es preveu en aquesta via fa possible utilitzar en certs sectors del recorregut carrers ja existents com la carretera de Camós.
Considerem, a més, que el traçat entre la C-150a i la carretera de Camós podria desplaçar-se més cap al nord si es redueix (tal com demanem a l’al•legació 1) el creixement proposat al sud de Mata.
Per tot això reclamem:
-Que des de la C-150a fins a la carretera de Camós la ronda oest es desplaci més cap al nord (mantenint-se però com a frontera entre el sòl urbanitzable i el no urbanitzable) d’acord amb la reducció de sòl urbanitzable al sud de Mata que proposem a l’al•legació 1.
-Que a partir d’aquí el traçat de la ronda oest ressegueixi la carretera de Camós i enllaci amb el carrer de Sant Galderic fins a la GIV-5248

17. ELIMINAR LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA GIP-5121 ENTRE MARTÍS I ESPONELLÀ
El PDU proposa la “Modificació puntual de la GIP-5121 a Esponellà” entre el veïnat de Martís de Dalt i Esponellà a través d’un traçat que transcorre per l’oest dels dos nuclis i que preveu un pont sobre el Fluvià. Malgrat que el document no parla en cap moment de variant és evident que realitzaria aquesta funció.
Aquesta proposta de variant transcorre dins la zona d'afectació del rec d'Espolla i els saltants de Martís, un espai natural de singular bellesa, que ha estat inclòs dins la proposta de límits del Parc Natural com a reserva natural en el treball "Documents i propostes per al Pla Especial del Parc Natural de l’Estany de Banyoles (Consorci de l’Estany, 2007). La variant circularia sobre una de les surgències o fonts dibuixades al Mapa de valors hidrogeològics (fonts i surgències) en el document Pla Especial de l’Espai d’Interès Natural del Clot d’Espolla (Generalitat de Catalunya, 1997) -aprovat inicialment- on hi havia una proposta de protecció hidrològica. La zona del rec d'Espolla a més gaudeix d'un especial microclima, amb espècies de flora rellevants, i d'un interès faunístic com a connector entre el riu Fluvià i el Pla de Martís fins a l'Estany de Banyoles, tal com recullen diversos documents sobre connectivitat (Fitxes 102-Plans al•luvials del Fluvià i 103-Pla de Martís i de Centenys (Porqueres, Fontcoberta, Esponellà i Esponellà) del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques Gironines).
Considerem que la GIP-5121 és una carretera amb uns nivells de trànsit molt reduïts que comunica poblacions de petites dimensions i per tant no requereix d’aquest tipus d’actuacions. Cal tenir en compte que el recorregut Banyoles-Figueres ja disposa d’alternatives molt més viables com la N-II o la N-260.
Considerem que la construcció de la variant d’Esponellà només tindria lògica si es pretengués optar per forts creixements residencials i industrials als nuclis propers, una estratègia que el mateix PDU no contempla.
Per tot això reclamem que s’elimini la proposta de modificació de la GIP-5121 entre Martís i Esponellà

18. EFECTUAR LA RESERVA D’ESPAI PER A UN TRAMVIA LLEUGER BANYOLES-GIRONA
El PDU no incorpora la possibilitat de construir un tramvia entre Banyoles i Girona i descarta, mitjançant un estudi, un traçat entre Banyoles i Cornellà de Terri.
Considerem que el PDU hauria d’haver estudiat la possibilitat de construir un tramvia entre Banyoles i Girona enlloc de fer-ho entre Banyoles i Cornellà del Terri. D’aquesta manera els resultats haurien estat molt més positius.
Considerem que en l’estudi del tramvia Banyoles-Cornellà únicament s’han tingut en compte criteris de tipus economicista i no els avantatges que suposarien des d’un punt de vista social i mediambiental.
Considerem que, encara que el tramvia entre Banyoles i Girona no sigui un projecte a curt termini, caldria reservar els terrenys necessaris per a la seva construcció futura evitant que puguin ser ocupats per usos que hipotecarien el seu traçat.
Per tot això reclamem que el PDU estudiï seriosament la construcció d’un tramvia lleuger entre Banyoles i Girona i realitzi una reserva d’espai per al seu traçat.

19. CONDICIONAR EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DEL SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA A L’ESGOTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE
El PDU defineix els sòls de protecció preventiva com aquells que “cal protegir preventivament (...) sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i, en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau”.
Considerem que aquesta definició deixa el Sòl de protecció preventiva en una situació molt similar al sòl urbanitzable, sense tenir en compte que amb el sòl definit com a Creixement residencial més els sòls urbanitzables classificats pels planejaments municipals s’assoleixen amb escreix les necessitats d’habitatge previstes en el Programa de Planejament Territorial.
Per tot això reclamem que s’inclogui una clàusula en el Sòl de protecció preventiva segons la qual només es podrà desenvolupar urbanísticament (exceptuant les extensions vinculades a les estratègies de creixement dels nuclis) un cop s’hagi esgotat el sòl urbanitzable existent a la comarca.

20. CREAR UN FONS LOCAL PER A LA CONSERVACIÓ I GESTIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
Considerem que la conservació del sòl no urbanitzable i dels seus valors naturals, patrimonials i paisatgístics és beneficiosa i necessària per a tots els municipis de la comarca i que tots han de contribuir a la seva preservació. Sovint, però, els municipis amb major extensió de sòl no urbanitzable són els que menys recursos disposen per a la seva gestió.
Considerem que els municipis que integren l’àmbit d’aquest Pla, podrien crear un fons supralocal que es destini a la conservació i gestió del sòl no urbanitzable dins de l’àmbit del Pla. Sense perjudici d’altres formules que determinin els municipis, aquest fons podria dotar-se:
-A càrrec dels pressupostos municipals
-A partir de taxes específiques vinculades a l’ús del domini públic o a determinats serveis vinculats als espais naturals (guiatge, aparcament de vehicles, etc.)
-A partir d’aportacions procedents d’una part percentual de determinats ingressos
-A partir d’aportacions extraordinàries de la Generalitat de Catalunya que s’aplicaran en aquells indrets d’interès estratègic i prioritat nacional dins l’àmbit del PDU, tals com el corredor ecològic de Martís.
Per tot això reclamem que s’insti a l’administració de la Generalitat de Catalunya a crear un Fons supralocal per a la conservació i gestió del sòl no urbanitzable, a partir d’aportacions extraordinàries, les quals s’aplicaran en aquells indrets d’interès estratègic i de prioritat nacional, dins l’àmbit del PDU del Pla de l’Estany.

21. VINCULAR EL DESENVOLUPAMENT DEL PDU A UNS CRITERIS UNIFICATS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL, PAISATGÍSTICA I ARQUITECTÒNICA PER A TOTA LA CONURBACIÓ CENTRAL
L’opció escollida pel PDU és la de concentrar el creixement en la conurbació Banyoles-Matà-Cornellà i consolidar així el creixement experimentat en els darrers anys.
Creiem, però, que si el creixement urbanístic que es faci a partir d’ara, ja sigui residencial o industrial, no assumeix criteris ambientals, arquitectònics i paisatgístics, com fins ara, la qualitat de vida de la població, que naturalment també es concentrarà en aquesta conurbació, està clarament compromesa. Pensem que és important evitar que el desenvolupament urbanístic segueixi sent sinònim d’empitjorament de determinades condicions necessàries per una vida sana i equilibrada com tenir un entorn mínimament agradable, que estableixi vincles amb l’entorn i les persones. Això, sabem avui, que és molt important des del punt de vista social.
Per això pensem que és important que qualsevol desenvolupament del Pla estigui condicionat a complir uns criteris unificats per a tota la conurbació, que garanteixin el respecte a les necessitats ambientals i paisatgístiques de la població, tal i com es recull al Conveni Europeu del Paisatge (2000).
Aquests criteris es poden desenvolupar i concretar en un document que acompanyi al Pla, i que recullin els criteris actuals sobre aquestes qüestions i que sigui vinculant en qualsevol actuació. Aquest document podria incloure, per exemple:
-Definir un estil o uns elements arquitectònics comuns que proporcionin una sensació d’unitat, identitat i personalitat del territori.
-Recollir i respectar els plantejaments tradicionals perfectament vàlids avui per establir vincles entre lo nou i lo vell i no es creï la sensació d’agressió a l’arquitectura i l’urbanisme tradicional com ha passat en els darrers anys. En aquest sentit, cal evitar un model d’urbanització americà que no té res a veure amb el tradicional basat en petits nuclis urbans integrats a l’entorn rural.
-Unificar criteris per a l’aplicació conjunta i efectiva en tota la conurbació de les normatives relatives a la protecció ambiental, com ara alhora de definir el mapa de sensibilitat acústica, per exemple.
Per tot això proposem que el PDU incorpori o proposi l’elaboració d’un document que defineixi criteris de protecció ambiental, paisatgística i arquitectònica per a tota la conurbació central.

Reivindicació del Cercle de Catòlics de Banyoles i comarca

El Cercle de Catòlics reivindica i reclama el dret a disposar del local social de la seva propietat desprès de més de 15 anys d'espera. L'Ajuntament de Banyoles incompleix els compromisos assumits.

El Cercle de Catòlics de Banyoles i Comarca es una entitat de caràcter social i cultural amb més de 125 anys d'història, arrelada, reconeguda i respectada per les seves funcions i activitats al servei de la societat banyolina i comarcal.

El 8 de juliol de 2008 es va commemorar aquest aniversari, refermant el compromís i la ferma voluntat de l'entitat a continuar treballant per la ciutat de Banyoles i la Comarca del Pla de l'Estany.

El procés reivindicatiu que lamentablement ens toca denunciar públicament arranca el 20 de novembre de 1993, data de la formalització de l'acord del Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària on i per UNANIMITAT del ple de la corporació s'accepta el conveni per iniciar els tràmits per l'adquisició de l'immoble propietat del Cercle de Catòlics situat a la Plaça Major de Banyoles i que per efectes de l'ensorrament del teatre l'any 1985 va quedar inhabilitat. Entre altres, el punt 2 d'aquest document diu textualment: " assumir el compromís corporatiu de cedir la titularitat en favor d'aquesta entitat de la primera planta pis que doni a la Plaça Major, resultant de l'obra nova que s'edificarà en desplegament del projecte de rehabilitació de l'edifici que s'executarà per l'Ajuntament en el termini de 24 mesos comptats a partir de la data de signatura de l'escriptura de compravenda."

El 17 de desembre de 1993 es formalitza a l'Ajuntament de Banyoles el conveni de cessió, obligacions i compromisos així com els tràmits a seguir on i entre altres s'exposa i es signa en conformitat que : " el lliurament de la finca referida, prèvia la seva constitució mitjançant l'oportuna escriptura d'obra nova, i divisió en propietat horitzontal es realitzarà en el període de 24 mesos comptats a partir de la signatura del present contracte".

El 20 de març de 1995 es formalitza davant el notari Sr. Pelayo Garcia de Ceca y Benito l'escriptura publica de compra venda número 491 amb l'Ajuntament de Banyoles.
El 27 de setembre de 2003 s'inaugura la primera fase de les obres del que s'anomena L'Ateneu, consistent en un bar musical, sales per ensenyar música i oficines per l'empresa privada concessionària, quedant sense acabar la sala propietat del Cercle de Catòlics tot i trobar-se inclosa en aquesta fase i pressupost.

El 18 d'octubre de 2008 s'inaugura oficialment i s'obre al públic la segona i darrera fase de l'edifici, amb el popular Teatre del Cercle de Catòlics transformat en una sala Auditori, deixant novament sense traspassar la sala propietat del Cercle de Catòlics.

Queda pales i en evidencia que desprès d'aquest llarg i penós procés, per una raó o altre, l'Ajuntament de Banyoles ha mantingut i manté la nul·la voluntat de complir i respectar un compromís on paradoxalment incompleix acords propis en perjudici cap a una entitat representativa de la ciutat que, apart dels clars i evidents documents existents, te el dret i el compromís moral i legal de defensar-se en honor al passat, present i futur, obert i esperançat, respectuós als pensaments, idees o creences i d'igualtat per a totes les persones.

+ info
Documents a que es fa referència:
1993-12-01_Acord_de_ple.pdf
1993-12-17.pdf
1995-03-20_Escriptura.pdf

Anàlisi d'ICV de les finances municipals de Banyoles

Els pressupostos de 2008
El nostre Grup Municipal va predir que els pressupostos de 2008 estaven mal calculats, bàsicament per que no anticipaven amb prou realisme la crisi que s'aproximava. Aquella predicció, lamentablement, va complir-se amb escreix. L'Ajuntament, segons l'informe del seu interventor per als pressupostos actuals, espera poder tancar l'exercici amb una recaptació un 10% menor del què havia pressupostat (que, en realitat és d'un 14% quan es relaciona amb els impostos i taxes, excloses les transferències).

En el detall, advertíem de l'optimisme en la previsió de les taxes per les zones d'aparcament. La realitat, de nou, ens ha donat la raó: la previsió de 140.000 € del pressupost quedarà en 70.000 €.

Van preveure un Impost de Construccions (ICIO) record, de 830.000 €, malgrat l'evidència de la crisi immobiliària, que han acabat sent 350.000€.

El propi Govern Municipal va haver de reconèixer, en el Ple Municipal de 29 de Desembre, que no havíem de comparar ingressos i despeses del Pressupost de 2009 amb les partides corresponents del Pressupost de 2008.

La causa era que els ingressos i despeses reals havien estat molt menors i l'oposició encara no té la informació corresponent. Així, el Govern Municipal pretenia defensar-se i privar l'oposició d'arguments. Com hem de poder votar afirmativament un Pressupost que no podem comparar amb el Pressupost anterior?, ni amb la liquidació de la situació real, i, si a més a més, diguem el què diguem, no importa per que al final, no passa res si el pressupost no s’acosten el més mínim a les realitats?

Podríem pensar que, al cap i a la fi, un Pressupost és tan sols una previsió que es pot anar corregint quan la realitat el desvirtua. Però la seva raó de ser és ajustar-s'hi tant com sigui possible, per que, si hom retallen les despeses quan es detecta que els ingressos reals s'estan quedant curts, no hi ha temps per reaccionar: pensem que en el mes de desembre tenim tan sols un avanç de liquidació a data 30 de juny.

Els pressupostos de 2009
Hi ha algunes errades fàcils de corregir (però que denoten una lleugeresa poc comprensible, tractant-se del document més important de la política municipal), com copiar directament alguna de les bases d'execució del pressupost de l'any anterior, fent referència a un any equivocat; o be oblidar-se de consignar la partida de retribucions del personal eventual del Pavelló de Can Puig.

Però, anècdotes a banda, hi ha una realitat molt preocupant en els comptes municipals. Durant l'exercici 2009, la ciutadania pagarà 2.079.787 € pels deutes que arrosseguem (120 € per persona), i, malgrat això, encara deurem 1.031.000 € més que l'any anterior. En total, deurem, pel privilegi de ser banyolins, 900 € per habitant. Aquest endeutament, en gran part heretat d'anteriors Governs Municipals, ha arribat al màxim legal del 110%, deixant un marge ben estret a nous préstecs.

Hi haurà retallades en les despeses; algunes, lògiques i justificades, d'altres, insuficients, i algunes, insolidàries i injustes.

Per exemple, malgrat que, formalment, es congelen les partides dels ingressos del Govern Municipal, en la pràctica es disparen les despeses autoritzades per a “dietes i locomoció dels òrgans de govern” (augmenten un 20%) i augmenten un 3,8% les “indemnitzacions dels òrgans de govern”. En la discussió del Ple, el Govern Municipal va justificar aquestes despeses atribuint-les als diversos Grups, inclosos els d'oposició. Però aquesta partida barreja 14.275 € d'indemnitzacions per als regidors i grups, amb 74.000 € més de despeses que efectuen lliurement els membres del govern municipal. Tampoc han arribat les tisores al Consorci Esportiu de l'Estany, que ben poc fruit està donant, de moment, a la ciutat, amb aquests 120.000€.

Entre les congelacions “injustes” hi ha la de les transferències al Consorci de Benestar Social, que, malgrat el fet que en època de crisi haurà d'atendre moltes més necessitats de les famílies i de les persones, s'haurà de conformar amb un creixement zero; també les reduccions en les subvencions a entitats ciutadanes, que s'afegeixen a les ja patides l'exercici anterior.

Pel que fa a les inversions, l'actual Govern Municipal segueix entestat a efectuar-les de manera concentrada en els equipaments esportius i, molt especialment, en aquells d'esport de competició: Centre de Tecnificació Esportiva, quart pavelló, gespa artificial, Can Quim del Rec...

Aquesta manca de previsió i d'interès per la resta de necessitats, ben urgents, de la ciutat ha impedit aprofitar correctament els 3,08 milions d'euros del Fons de xoc municipal recentment aprovat pel govern central.
No hi havia cap projecte a punt per fer un Centre Cívic o per millorar la mobilitat de la ciutat, de manera que aquestes inversions es dispersen en projectes poc significatius.

On el pressupost s'allunya més de la realitat és en la previsió d'ingressos: es preveu recaptar més Impost de Bens Immobles que l'any anterior (un 7,1% més); però la situació de crisi pot fer que molts ciutadans/es no puguin, simplement, pagar l'impost, com tampoc algunes empreses podran seguir tributant l'IAE, que el Govern Municipal manté en el mateix nivell de 2008; es pressuposta un increment del 12% en la recaptació de taxes del mercat; un 50% d'augment en les taxes per la taxa d'entrades de vehicles; un 100% d'increment en la taxa d'embarcacions...

Sembla que l'Equip de Govern Municipal estigui pensant en una crisi curta i una recuperació ràpida als nivells de 2007. Lamentablement, no és aquesta la previsió més sensata. La crisi actual és la més greu des de 1929 (en això hi està tothom d'acord; per exemple, la caiguda de la borsa d'enguany ha estat del 40%, la segona més greu des de 1931), i aquella crisi (amb un món amb més recursos naturals i un terç dels habitants al planeta) no es va superar, pel que fa al benestar i el consum de la població, fins al 1954.

El nostre Grup Municipal havia presentat ja fa mesos una moció d'austeritat que exigia un gran pacte de tots els grups per tal de prendre mesures potents contra la crisi. Aquella moció va ser rebutjada, i els actuals pressupostos els ha assumit en solitari el Govern Municipal sense voler treballar-los amb la resta de grups. També el Govern va descartar algunes de les mesures que nosaltres vam detallar en la discussió del Pressupost al Ple. Aquestes mesures reduïen la despesa municipal fins a un 9% per sota del projecte del Govern, fent possible tenir un marge de maniobra si la crisi es perllonga i agreuja.

El Govern Municipal ha rebutjat la nostra col·laboració. Ara la realitat decidirà qui tenia raó. I la ciutadania de Banyoles haurà d'assumir el veredicte.