Al.legacions al Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany

1. REDUIR LA SUPERFÍCIE CLASSIFICADA COM A CREIXEMENT RESIDENCIAL FINS A UN MÀXIM DE 16 HECTÀREES (BANYOLES, PORQUERES I CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu unes àrees d’expansió urbana de tipus residencial en tres indrets: sud de Mata (47 ha), sud de Banyoles (15 ha) i entre els nuclis de Cornellà de Terri i Pont-setmar (16 ha).
Considerem que aquest creixement és absolutament sobredimensionat respecte a les necessitats de la comarca. A part d’aquestes 78 hectàrees, a la comarca hi ha un total de 42 hectàrees ja classificades com a urbanitzables en els planejaments municipals (descomptant les 15 hectàrees que el PDU desclassifica). D’aquesta manera el Pla de l’Estany disposaria de 120 hectàrees urbanitzables on es podrien realitzar (partint d’una densitat de 45 habitatges per hectàrea) més de 5.000 nous habitatges. Tot això, a més, sense comptar amb les parcel•les buides en sòl urbà i amb l’àrea industrial del centre de Banyoles que el PDU preveu convertir a urbà.
En front d’això les necessitats de la comarca en matèria d’habitatge són, segons els escenaris del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, molt més reduïdes. Del 2001 al 2026 es preveien 3.049 habitatges nous (pàgina 20 de la Memòria d’ordenació del PDU). D’aquests, 1.064 ja s’han construït en el període 2001-2005 (pàgina 20 de la Memòria d’ordenació del PDU). A més, disposem de dades d’habitatges contractats del Col•legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona que indiquen que els anys 2006 i 2007 es van crear 963 habitatges. D’aquesta manera faltarien per cobrir 1.021 habitatges però cal tenir en compte també els habitatges acabats el 2008, el gran nombre de promocions actualment en fase d’execució, les parcel•les buides en sòl urbà, l’àrea industrial de Banyoles que es pretén convertir a sòl urbà i també els habitatges desocupats (2.758 el 2001, segons dades d’Idescat). D’altra banda l’actual frenada immobiliària, que es preveu llarga, fa pensar que les previsions del Programa de Planejament Territorial anaven ben encaminades. Considerem, per tant, que cal evitar el màxim possible posar nou sòl urbanitzable en joc.
Sigui com sigui la previsió de 78 hectàrees noves és absolutament sobredimensionada i allunyada de les necessitats de la comarca. Comportarà una hipoteca del sòl agrícola ja que -encara que no es desenvolupi- mantindrà la classificació com a sòl urbanitzable i pot ser objecte d’especulació, usos indeguts i manca d’inversió en la seva productivitat. A més implicarà un sobrecost pels propietaris agrícoles ja que se’ls aplicarà un IBI com a sòl urbà.
Per tot això reclamem que es redueixi l’àrea classificada com a Creixement residencial en els tres sectors de manera dràstica, des dels 78 actuals fins a un màxim de 16 hectàrees en conjunt. La resta de sòl podria classificar-se com a Sòl de protecció preventiva.

2. REDUIR EL CREIXEMENT PREVIST AL POLÍGON INDUSTRIAL DE PONT-XETMAR FINS A UN MÀXIM DE 16 HECTÀREES (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu que el polígon industrial de Pont-xetmar s’ampliï en 34 hectàrees d’acord amb les necessitats internes de la comarca.
Considerem que el creixement proposat és sobredimensionat i allunyat de les necessitats de la comarca ja que:
-Parteix d’un increment dels llocs de treball al Pla de l’Estany entre 2001 i 2026 de 4.779, 1.000 més del que preveu el Programa de Planejament Territorial (3.822).
-No té en compte l’increment en els llocs de treball que ja s’ha produït entre el 2001 i el 2008 i que ha estat absorbit pels polígons industrials existents.
-No té en compte la situació econòmica actual.
Considerem que l’ampliació de Pont-xetmar tindria greus impactes ambientals, socials i paisatgístics ja que s’apropa encara més al petit nucli històric de Corts (que està quedant envoltat per polígons industrials) i afecta una àrea d’elevat interès agrícola i natural, la vall del Remença:
-L’entorn del riu Remença està classificat com a àrea d’interès connectiu en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu - TD02 (EIC4 – riera de Remençà).
-La totalitat de l’àrea afectada està classificada com a àrea d’interès agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany)
Per tot això reclamem que es redueixi l’ampliació prevista del polígon de Pont-xetmar fins a un màxim de 16 hectàrees -la superfície proposada en l’aprovació inicial del POUM de Cornellà de Terri- allunyant-se especialment del nucli de Corts i del riu Remençà.

3. ELIMINAR LA PREVISIÓ D’UN CENTRE DE TRANSFERÈNCIA I RECOLLIDA DE RESIDUS A L’AMPLIACIÓ DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE PONT-XETMAR (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU preveu ubicar un centre de transferència i recollida de residus a l’ampliació proposada del polígon industrial de Pont-Xetmar.
Considerem que aquest equipament és innecessari ja que la llei de residus 15/2003 obliga a totes les empreses a fer-se càrrec del cost de la recollida i del tractament de residus que generen i per tant a contractar gestors autoritzats per realitzar aquest servei. Al polígon indústria jardí de Palol de Revardit ja existeix actualment una empresa que ofereix aquest tipus de servei per les empreses de la comarca que ho vulguin.
Per tot això reclamem eliminar la previsió del centre de transferència i recollida de residus.

4. REDEFINIR L’ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE MELIANTA (FONTCOBERTA) A MILLORA URBANA I/O COMPLECIÓ
El PDU atorga una estratègia de Creixement moderat al nucli de Melianta (Fontcoberta), amb la qual cosa se’l permet créixer fins a un màxim del 30% de la seva superfície urbana.
Considerem que Melianta ha esgotat els darrers anys el creixement que seria raonable a mitjà i llarg termini. Actualment està desenvolupant -–d’acord amb el POUM aprovat definitivament el 2003-, el Pla parcial Ciutat Jardí que preveu 230 cases, fet que suposa pràcticament doblar el nombre d’habitatges existent. Això el diferencia d’altres nuclis als quals també se’ls ha atorgat una estratègia de Creixement moderat com Esponellà i Crespià que en els últims anys han optat per creixements molt més moderats.
Per tot això reclamem que es redefineixi l’estratègia de creixement proposada pel nucli de Melianta, passant de Creixement moderat a Millora urbana i/o compleció.

5. REDEFINIR L’ESTRATÈGIA DE CREIXEMENT DE SANT VICENÇ DE CAMÓS A MANTENIMENT DEL CARÀCTER RURAL
El PDU estableix una estratègia de Millora urbana i/o compleció al veïnat de Sant Vicenç de Camós.
Considerem que el veïnat de Sant Vicenç de Camós -que està format per unes poques masies que se situen desordenadament a l’entorn de l’església de Sant Vicenç- no pot encabir cap tipus de creixement urbanístic per tal d’evitar una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural.
Per tot això reclamem que es redefineixi l’estratègia de creixement proposada per Sant Vicenç de Camós, passant de Millora urbana i/o compleció a Manteniment del caràcter rural.

6. ELIMINAR LA PREVISIÓ DE SÒL DE POTENCIAL INTERÈS ESTRATÈGIC DEL PLA DE LA BANYETA (PALOL DE REVARDIT I CORNELLÀ)
El PDU proposa, dins del Sòl de protecció territorial, un sector classificat com a Sòl amb potencial interès estratègic al Pla de la Banyeta (129 hectàrees) “que per raons de localització o altres condicions pot tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicional la seva possible transformació a un reconeixement de l’interès estratègic d’aquesta”.
Considerem que la indefinició dels usos previstos en aquest sòl suposa un greuge enorme als veïns i veïnes, que es troben en una situació d’indefensió legal al no poder conèixer quines conseqüències comportarà sobre la seva qualitat de vida.
Considerem que la previsió de 129 ha és absolutament sobredimensionada respecte a les necessitats de la comarca i és més pròpia d’entorns metropolitans que no pas d’una comarca del rerepaís com el Pla de l’Estany.
Considerem que, malgrat que en cap moment es digui, l’objectiu d’aquesta classificació és crear una àrea d’activitat econòmica i logística, tal com es preveu en altres àrees classificades com a Sòl de potencial interès estratègic mitjançant el planejament territorial (Aldea-Camares, Alcanar, Móra la Nova, Arboç-Banyeres, Pla de Santa Maria...).
Considerem que la ubicació d’aquest sòl d’interès estratègic al pla de la Banyeta comportaria greus impacte ambientals, socials, agrícoles i paisatgístics pels següents motius:
-Afecta una de les planes agrícoles més fèrtils de la comarca.
-La part nord del sector està classificada com a àrea d’interès agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany)
-Incorpora al seu interior el nucli de la Banyeta i diversos veïnats.
-Afecta l’entorn del riu Revardit classificat com a àrea d’interès connectiu en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu TD02 (EIC4 – el Revardit).
-La seva urbanització crearia un continu urbà entre Girona i Banyoles al llarg de la C-66.
Per tot això reclamem que s’elimini la previsió de Sòl de potencial interès estratègic al pla de la Banyeta. En cas que es mantingui la previsió de Sòl estratègic proposem com a alternativa:
-Reduir de manera dràstica el nombre d’hectàrees afectades.
-Estudiar la possibilitat d’ubicar-lo en un altre sector on tingui un menor impacte ambiental, social, agrícola i paisatgístic.
-En cas que es mantingui la seva ubicació al pla de la Banyeta evitar l’afectació a les àrees de major interès agrícola, al nucli de la Banyeta, als veïnats i a l’entorn del riu Revardit.

7. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL LA VALL DE MIÀNIGUES (PORQUERES I BANYOLES)
El PDU classifica com a sòl de protecció preventiva l’àrea delimitada entre el nucli històric de Miànigues, el barri de Guèmol i la urbanització del puig de la Fontpudosa.
Considerem que aquesta classificació pot fer viable una futura transformació a sòl urbanitzable si així ho desitja l’Ajuntament de Porqueres.
Considerem que aquesta és una zona d’interès natural, agrícola i paisatgístic pels següents motius:
-La pràctica totalitat d’aquesta àrea està incorporada al Mapa d’espais d’interès connectiu i natural – TD01 (EIN 5 –Guèmol-).
-Bona part d’aquesta àrea és potencialment inundables segons el Mapa d’inundabilitat-TB01.
-Una part d’aquests terrenys estan ubicats en una àrea d’especial valor agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany).
Per tot això reclamem que es consideri tota la vall de Miànigues com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

8. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL EL SUD-EST DE SERINYÀ
El PDU classifica el sector conegut com can Ferrer de les Torres i can Calau (al sud-est del nucli urbà de Serinyà) com a sòl de protecció preventiva.
Considerem que per la seva proximitat al nucli urbà i a causa de la desclassificació del sector de Can Parella, aquest sector tindrà moltes possibilitats de ser declarat sòl urbanitzable per l’Ajuntament de Serinyà.
Considerem que es tracta d’una zona poc idònia al creixement urbanístic per ser de tipus forestal i per situar-se en una zona enlairada respecte al nucli, que provocaria un important impacte paisatgístic.
Considerem que a Serinyà hi ha altres sòls aptes per aquesta categoria que poden tenir més interès per buscar la consolidació del nucli urbà.
Per tot això reclamem que l’àrea situada al sud-est del nucli urbà de Serinyà sigui considerada Sòl de protecció territorial.

9. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL LA CAPÇALERA DEL RIU TERRI A LES ARCADES (BANYOLES)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva el sector de les Arcades, al nord del barri banyolí de Mas Palau.
Considerem que es tracta d’una zona de notable interès natural i paisatgístic pels següents motius:
-És la capçalera del riu Terri, que posteriorment rep l’aportació procedent dels recs de desguàs de l’Estany.
-Constitueix una excel•lent transició de sòl urbà a sòl no urbanitzable, a diferència de l’entrada sud a Banyoles.
Considerem que l’actual classificació com a Sòl de protecció preventiva no garanteix la preservació d’aquest espai, més tenint en compte la proximitat al nucli urbà de Banyoles.
Per tot això reclamem que es consideri la capçalera del riu Terri com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

10. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’ENTORN DEL RIU TERRI ALS CASALOTS (BANYOLES)
El PDU classifica, dins el municipi de Banyoles, com a Sòl de protecció preventiva l’entorn del riu Terri al sector dels Casalots, entre el veïnat de Mas Riera i el de Can Frigola.
Considerem que es tracta d’una zona de notable interès natural i paisatgístic per la presència dels següents elements:
-Masies aïllades de notable interès (Mas Riera i Can Frigola),
-Zones d’horta regades pel rec Major.
-El Bosc dels Casalots, un petit bosc d’alzines i roures que inclou el Roure Gros dels Casalots, un dels més grans de la comarca, amb 3,36 metres de circumferència.
-Una petita zona d'aiguamolls que havia estat utilitzada per separar les fibres de lli i de cànem per a la indústria tradicional banyolina
-Unes baumes artificials –que havien estat refugi de captaires i rodamons- producte de l'explotació del travertí, al fons de les quals hi ha una surgència d'aigua..
Considerem que l’actual classificació com a Sòl de protecció preventiva no garanteix la preservació d’aquest espai, més tenint en compte la proximitat al nucli urbà de Banyoles.
Per tot això reclamem que el sector dels Casalots sigui considerat com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola.

11. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’AIGUABARREIG DEL TERRI I DEL MATAMORS (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva la zona de l’aiguabarreig del Terri i del Matamors -situat entre Pont-Xetmar i Mata- i hi introdueix l’estratègia de Separador urbà amb l’objectiu d’evitar un continu urbà i per preservar els valors naturals, connectius i territorials.
Considerem molt positius els objectius que es persegueixen amb la figura de Separador urbà. No obstant això el fet de classificar aquesta àrea com a Sòl de protecció preventiva pot portar a confusió, ja que en aquestes àrees s’estableixen objectius que poden ser contradictoris amb els definits en aquesta zona concreta. Així a la Memòria d’ordenació del PDU (pàg 36) s’indica que en el cas del Sòl de protecció preventiva “el Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i, el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau”. La proximitat de l’aiguabarreig del Terri i el Matamors amb el polígon industrial de Pont-Xetmar i la seva situació just a l’entrada de Banyoles fa témer que puguin prosperar propostes d’urbanització del sector.
Per tot això reclamem que es classifiqui com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola l’aiguabarreig del Terri i del Matamors i que es mantingui l’estratègia de Separador urbà.

12. CLASSIFICAR COM A SÒL DE PROTECCIÓ TERRITORIAL L’ENTORN DEL RIU TERRI A BORGONYÀ (CORNELLÀ DE TERRI)
El PDU classifica com a Sòl de protecció preventiva l’entorn del Terri a Borgonyà, al sector de Can Rovira, Can Saurina, la Fàbrica de Borgonyà i Can Molí Vell.
Considerem que aquesta area té un elevat interès agrícola, paisatgístic i historico-arquitectònic pels següents motius:
-És àrea d’especial valor agrícola segons el Mapa d’àrees d’interès agrícola - TD03 (AEVAA 1-Pla de l’Estany).
-Conté elements vinculats a l’ús històric agrícola i industrial del riu Terri com els saltants d’aigua, el canal del molí de Can Saurina, la Fàbrica de Borgonyà o el molí de Borgonyà.
-Conté masies d’elevat interès històric i arquitectònic catalogades en l’inventari històric i arquitectònic de la comarca, editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany: Cal Fuster, Can Mateu, Can Fusellas i Can Rovira.
Per tot això reclamem que es classifiqui com a Sòl de protecció territorial en la categoria de Sòl d’interès paisatgístic i agrícola l’entorn del riu Terri a Borgonyà des de Can Rovira fins al molí de Borgonyà.

13. PROTEGIR LES HORTES DE SOTA MONESTIR (BANYOLES)
El PDU no preveu la desclassificació dels sectors urbanitzables NP4 i UP8 de Banyoles que afecten l’àrea de Sota Monestir.
Sota Monestir és una de les últimes zones d’hortes lligades a la xarxa de recs que queden a Banyoles i, per tant, un dels últims vestigis que recorden com era l’entorn de la vila històricament. A més té l’interès afegit que es troba just al costat del Monestir de Sant Esteve, origen de la ciutat. Es tracta d’un paisatge cultural molt ric format pels horts, una extensa xarxa de recs que desemboquen a la riera Canaleta i el seu patrimoni associat (rentadors, parets de travertí, caminets...). També formen part de Sota Monestir el veïnat de Can Sala (format per un conjunt d’habitatges en filera i l’antiga indústria de Can Laqué) i diverses construccions aïllades (habitatges, petits coberts i indústries abandonades).
La singularitat principal dels horts de Banyoles és el sistema de regadiu, derivat de l’extensa xarxa de recs que desguassen l’Estany. Considerem que els horts de Banyoles generen múltiples valors que cal preservar i potenciar
-Valors històrics i culturals: constitueixen un patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts que representen una gran acumulació de cultura tradicional i popular transmesa de generació en generació i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts.
-Valors mediambientals i paisatgístics: la combinació d'horts, arbres fruiters i l'aigua dels recs fa que esdevingui un espai amb una singular diversitat natural i genera un paisatge urbà més divers i de més qualitat. És també un gran reservori de biodiversitat ja que s'hi conreen moltíssimes espècies, algunes d'elles varietats locals amb un interès genètic molt important.
-Valors socials i productius: és un lloc d'ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran, i produeix aliments sans i de qualitat per l'autoconsum o pels mercats propers. A més els horts tenen una forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica.
Per tot això reclamem que es protegeixin els horts de Sota Monestir desclassificant els sectors urbanitzables NP4 i UP8 com a pas previ per a la realització d'un Pla especial dels horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais i per promoure el seu ús. En cas que no s’accepti aquesta mesura proposem com a alternativa que es fixi per aquestes zones l’estratègia de Reducció (pàgina 50 de la memòria d’ordenació del PDU).

14. PROTEGIR LES HORTES DE GUÈMOL (BANYOLES)
El PDU no preveu la desclassificació del sector urbanitzables NP2 de Banyoles que afecta les hortes de Guèmol.
Els horts de Guèmol, situats entre el puig de la Puda i el puig d’en Colomer, són una de les últimes zones d’hortes lligades a la xarxa de recs que queden a Banyoles. Estan regats per una derivació del rec de Guèmol a partir de la qual es crea tot un nou entramat de ramals secundaris i terciaris, majoritàriament de ciment o de terra però també de travertí, per fer entrar definitivament l’aigua dins els horts.
D’altra banda aquest sector està classificat en part com a àrea d’interès natural en el Mapa d’espais d’interès natural i connectiu – TD02 (EIN5-Guèmol) i en la seva totalitat és àrea potencialment inundable segons el Mapa d’inundabilitat – TB01
Per tot això reclamem que es protegeixin els horts de Guèmol desclassificant el sector urbanitzable NP2 com a pas previ per a la realització d'un Pla especial dels horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais i per promoure el seu ús. En cas que no s’accepti aquesta mesura proposem com a alternativa que es fixi per aquesta zona l’estratègia de Reducció (pàgina 50 de la memòria d’ordenació del PDU).

15. DESCLASSIFICAR EL PLA PARCIAL URBANÍSTIC RESIDENCIAL VILAVENUT (FONTCOBERTA)
El PDU no preveu la desclassificació del Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut situat al municipi de Fontcoberta.
Considerem que el creixement urbanístic que comportarà aquest Pla parcial és contradictori amb l’estratègia de creixement proposada pel nucli de Vilavenut, que és de Millora urbana i/o compleció i que determina que només podrà realitzar “petites extensions encaminades a la compleció de l’assentament”. En front d’això les 3 hectàrees del Pla parcial Residencial Vilavenut suposen un increment de pràcticament el 100% respecte a la superfície urbana actual, molt per sobre fins i tot de les estratègies de Creixement moderat que tenen alguns nuclis de la comarca.
Considerem que el fet que el Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut no s’hagi aprovat definitivament fa possible plantejar la seva desclassificació i la substitució per una extensió més reduïda d’acord amb l’estratègia de Millora urbana i/o compleció.
Per tot això reclamem que es desclassifiqui el Pla parcial urbanístic Residencial Vilavenut.

16. CANVIAR EL TRAÇAT DE LA RONDA OEST DE PORQUERES
El PDU proposa la construcció de la ronda oest de Porqueres, des de l’antiga C-150a fins a la GIV-5247, amb un traçat fonamentalment urbà.
Considerem que, malgrat que el traçat conté millores sensibles respecte als que s’havien proposat anteriorment, continua tenint un impacte important sobre la plana agrícola situada al nord del Matamors i sobre el nucli històric de Miànigues.
Considerem que la baixa intensitat de trànsit que es preveu en aquesta via fa possible utilitzar en certs sectors del recorregut carrers ja existents com la carretera de Camós.
Considerem, a més, que el traçat entre la C-150a i la carretera de Camós podria desplaçar-se més cap al nord si es redueix (tal com demanem a l’al•legació 1) el creixement proposat al sud de Mata.
Per tot això reclamem:
-Que des de la C-150a fins a la carretera de Camós la ronda oest es desplaci més cap al nord (mantenint-se però com a frontera entre el sòl urbanitzable i el no urbanitzable) d’acord amb la reducció de sòl urbanitzable al sud de Mata que proposem a l’al•legació 1.
-Que a partir d’aquí el traçat de la ronda oest ressegueixi la carretera de Camós i enllaci amb el carrer de Sant Galderic fins a la GIV-5248

17. ELIMINAR LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DE LA GIP-5121 ENTRE MARTÍS I ESPONELLÀ
El PDU proposa la “Modificació puntual de la GIP-5121 a Esponellà” entre el veïnat de Martís de Dalt i Esponellà a través d’un traçat que transcorre per l’oest dels dos nuclis i que preveu un pont sobre el Fluvià. Malgrat que el document no parla en cap moment de variant és evident que realitzaria aquesta funció.
Aquesta proposta de variant transcorre dins la zona d'afectació del rec d'Espolla i els saltants de Martís, un espai natural de singular bellesa, que ha estat inclòs dins la proposta de límits del Parc Natural com a reserva natural en el treball "Documents i propostes per al Pla Especial del Parc Natural de l’Estany de Banyoles (Consorci de l’Estany, 2007). La variant circularia sobre una de les surgències o fonts dibuixades al Mapa de valors hidrogeològics (fonts i surgències) en el document Pla Especial de l’Espai d’Interès Natural del Clot d’Espolla (Generalitat de Catalunya, 1997) -aprovat inicialment- on hi havia una proposta de protecció hidrològica. La zona del rec d'Espolla a més gaudeix d'un especial microclima, amb espècies de flora rellevants, i d'un interès faunístic com a connector entre el riu Fluvià i el Pla de Martís fins a l'Estany de Banyoles, tal com recullen diversos documents sobre connectivitat (Fitxes 102-Plans al•luvials del Fluvià i 103-Pla de Martís i de Centenys (Porqueres, Fontcoberta, Esponellà i Esponellà) del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques Gironines).
Considerem que la GIP-5121 és una carretera amb uns nivells de trànsit molt reduïts que comunica poblacions de petites dimensions i per tant no requereix d’aquest tipus d’actuacions. Cal tenir en compte que el recorregut Banyoles-Figueres ja disposa d’alternatives molt més viables com la N-II o la N-260.
Considerem que la construcció de la variant d’Esponellà només tindria lògica si es pretengués optar per forts creixements residencials i industrials als nuclis propers, una estratègia que el mateix PDU no contempla.
Per tot això reclamem que s’elimini la proposta de modificació de la GIP-5121 entre Martís i Esponellà

18. EFECTUAR LA RESERVA D’ESPAI PER A UN TRAMVIA LLEUGER BANYOLES-GIRONA
El PDU no incorpora la possibilitat de construir un tramvia entre Banyoles i Girona i descarta, mitjançant un estudi, un traçat entre Banyoles i Cornellà de Terri.
Considerem que el PDU hauria d’haver estudiat la possibilitat de construir un tramvia entre Banyoles i Girona enlloc de fer-ho entre Banyoles i Cornellà del Terri. D’aquesta manera els resultats haurien estat molt més positius.
Considerem que en l’estudi del tramvia Banyoles-Cornellà únicament s’han tingut en compte criteris de tipus economicista i no els avantatges que suposarien des d’un punt de vista social i mediambiental.
Considerem que, encara que el tramvia entre Banyoles i Girona no sigui un projecte a curt termini, caldria reservar els terrenys necessaris per a la seva construcció futura evitant que puguin ser ocupats per usos que hipotecarien el seu traçat.
Per tot això reclamem que el PDU estudiï seriosament la construcció d’un tramvia lleuger entre Banyoles i Girona i realitzi una reserva d’espai per al seu traçat.

19. CONDICIONAR EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DEL SÒL DE PROTECCIÓ PREVENTIVA A L’ESGOTAMENT DEL SÒL URBANITZABLE
El PDU defineix els sòls de protecció preventiva com aquells que “cal protegir preventivament (...) sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i, en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si s’escau”.
Considerem que aquesta definició deixa el Sòl de protecció preventiva en una situació molt similar al sòl urbanitzable, sense tenir en compte que amb el sòl definit com a Creixement residencial més els sòls urbanitzables classificats pels planejaments municipals s’assoleixen amb escreix les necessitats d’habitatge previstes en el Programa de Planejament Territorial.
Per tot això reclamem que s’inclogui una clàusula en el Sòl de protecció preventiva segons la qual només es podrà desenvolupar urbanísticament (exceptuant les extensions vinculades a les estratègies de creixement dels nuclis) un cop s’hagi esgotat el sòl urbanitzable existent a la comarca.

20. CREAR UN FONS LOCAL PER A LA CONSERVACIÓ I GESTIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE
Considerem que la conservació del sòl no urbanitzable i dels seus valors naturals, patrimonials i paisatgístics és beneficiosa i necessària per a tots els municipis de la comarca i que tots han de contribuir a la seva preservació. Sovint, però, els municipis amb major extensió de sòl no urbanitzable són els que menys recursos disposen per a la seva gestió.
Considerem que els municipis que integren l’àmbit d’aquest Pla, podrien crear un fons supralocal que es destini a la conservació i gestió del sòl no urbanitzable dins de l’àmbit del Pla. Sense perjudici d’altres formules que determinin els municipis, aquest fons podria dotar-se:
-A càrrec dels pressupostos municipals
-A partir de taxes específiques vinculades a l’ús del domini públic o a determinats serveis vinculats als espais naturals (guiatge, aparcament de vehicles, etc.)
-A partir d’aportacions procedents d’una part percentual de determinats ingressos
-A partir d’aportacions extraordinàries de la Generalitat de Catalunya que s’aplicaran en aquells indrets d’interès estratègic i prioritat nacional dins l’àmbit del PDU, tals com el corredor ecològic de Martís.
Per tot això reclamem que s’insti a l’administració de la Generalitat de Catalunya a crear un Fons supralocal per a la conservació i gestió del sòl no urbanitzable, a partir d’aportacions extraordinàries, les quals s’aplicaran en aquells indrets d’interès estratègic i de prioritat nacional, dins l’àmbit del PDU del Pla de l’Estany.

21. VINCULAR EL DESENVOLUPAMENT DEL PDU A UNS CRITERIS UNIFICATS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL, PAISATGÍSTICA I ARQUITECTÒNICA PER A TOTA LA CONURBACIÓ CENTRAL
L’opció escollida pel PDU és la de concentrar el creixement en la conurbació Banyoles-Matà-Cornellà i consolidar així el creixement experimentat en els darrers anys.
Creiem, però, que si el creixement urbanístic que es faci a partir d’ara, ja sigui residencial o industrial, no assumeix criteris ambientals, arquitectònics i paisatgístics, com fins ara, la qualitat de vida de la població, que naturalment també es concentrarà en aquesta conurbació, està clarament compromesa. Pensem que és important evitar que el desenvolupament urbanístic segueixi sent sinònim d’empitjorament de determinades condicions necessàries per una vida sana i equilibrada com tenir un entorn mínimament agradable, que estableixi vincles amb l’entorn i les persones. Això, sabem avui, que és molt important des del punt de vista social.
Per això pensem que és important que qualsevol desenvolupament del Pla estigui condicionat a complir uns criteris unificats per a tota la conurbació, que garanteixin el respecte a les necessitats ambientals i paisatgístiques de la població, tal i com es recull al Conveni Europeu del Paisatge (2000).
Aquests criteris es poden desenvolupar i concretar en un document que acompanyi al Pla, i que recullin els criteris actuals sobre aquestes qüestions i que sigui vinculant en qualsevol actuació. Aquest document podria incloure, per exemple:
-Definir un estil o uns elements arquitectònics comuns que proporcionin una sensació d’unitat, identitat i personalitat del territori.
-Recollir i respectar els plantejaments tradicionals perfectament vàlids avui per establir vincles entre lo nou i lo vell i no es creï la sensació d’agressió a l’arquitectura i l’urbanisme tradicional com ha passat en els darrers anys. En aquest sentit, cal evitar un model d’urbanització americà que no té res a veure amb el tradicional basat en petits nuclis urbans integrats a l’entorn rural.
-Unificar criteris per a l’aplicació conjunta i efectiva en tota la conurbació de les normatives relatives a la protecció ambiental, com ara alhora de definir el mapa de sensibilitat acústica, per exemple.
Per tot això proposem que el PDU incorpori o proposi l’elaboració d’un document que defineixi criteris de protecció ambiental, paisatgística i arquitectònica per a tota la conurbació central.