Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Totalitarisme urbanístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Totalitarisme urbanístic. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de setembre del 2012

Salvem Sotamonestir com a Banyolí de l'Any

La Plataforma Salvem Sotamonestir és la suma de diferents persones i col·lectius de Banyoles amb sensibilitats diverses que té com a objectiu la preservació i l'ordenació digna d'un espai únic de Banyoles. Promou la defensa dels valors paisatgístics, ambientals, de patrimoni històric, culturals i socials d'aquest indret per sobre dels estrictament especulatius.

Si creieu que val la pena protegir el Sotamonestir i evitar que acabi ocupat només per carrers i pisos, voteu Salvem Sotamonestir com a Banyolí de l'Any.
Poseu a nom:
- Salvem Sotamonestir
I a motiu:
- Per la seva tasca de defensa dels valors paisatgístics, ambientals, patrimonials, culturals i socials de Sotamonestir

Teniu temps de votar fins el dia 21 de setembre.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

dimarts, 3 de maig del 2011

Publiquen el sou de tots els diputats

Per exemple, en Pere Bosch i Cuenca -ERC- inclòs a la llista de la marca blanca JUNTS PER BANYOLES, fou l'alcalde de baix perfil democràtic que va deixar-nos un llegat de 15.000.000€ de dèficit, més un bon pico en contenciosos administratius, fruit de la seva incompetència, i que tocarà pagar a la ciutat de Banyoles. Aquest personatge cobra com a diputat al Parlament de Catalunya:

Sou Base 40.202
Complements per raó de càrrec 8.064
Viatges i desplaçaments 21605 - 30412
Total anual 69.871 - 78.678
Total mensual 5.823 - 6.556

+ info

SolidaritatCatalana.cat
Retribucions diputats Parlament de Catalunya -pdf

dimecres, 2 de juliol del 2008

Un barri vell dinàmic en obres que mai s’acaben

L’aposta d’ERC pel Barri Vell i en concret a la Plaça Major és la següent: que la mainada jugui amb la sorra i embossi els embornals. També és no preveure una zona de pàrquing i fomentar indiscriminadament supermercats a la perifèria. I és apostar per un centre potent, o més ben dit, per un parc infantil al mig de la ciutat i per donar feina durant tot l’any a una brigada de manteniment per culpa d’una actuació urbanística improvisada.


L'aposta d'ERC pel Barri Vell

Operaris treien tota la sorra de la plaça Major

Noves lloses trencades

dimarts, 29 de gener del 2008

La paràlisi de Banyoles


Les accions que s'estan executant corresponent a l'anterior mandat, diu l'oposició. Ja ho veieu, gràcies als defensors de Catalunya i la seva independència, Banyoles mai havia estat una ciutat amb una densitat de grues tant elevada per metre quadrat. Curiosa manera de fer país.

dilluns, 26 de novembre del 2007

dimecres, 23 de maig del 2007

divendres, 27 d’abril del 2007

Poca construcció d’habitatge de protecció oficial



En els últims 10 anys (1996-2005), dels 1.894 habitatges construïts a la comarca només 99 han estat habitatge de protecció oficial. Això representa un 5,2% del total d’habitatge construït. Aquestes dades se situen 3 punts per sota del percentatge d’habitatge de protecció oficial construït en l’àmbit de les comarques gironines durant el mateix període.

Si analitzem les dades més recents, en els últims 5 anys només l’1,9% de l’habitatge construït a la comarca ha estat habitatge protegit. Això significa 4 punts per sota del percentatge d’habitatge de protecció construït en l’àmbit de les comarques gironines durant el mateix període.

Dels 24 habitatges protegits construïts a la comarca durant el periode 2000-2005, 23 es troben a Banyoles.

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques - Generalitat de Catalunya

dijous, 19 d’abril del 2007

La llegenda del mal de pedra


" La ciutat s'està morint...
D'entrada no li van fer gaire cas.Però ell va insistir tant, que la gent va començar a mirar enlaire i ben aviat tothom va haver de reconèixer que era veritat, que la ciutat s'estava morint. Després de moltes discussions, van aconseguir identificar la malaltia: el mal de pedra. Però no sabien com tractar-la. Primer , seguint els protocols més autoritzats, van intentar descobrir l'origen del mal. Van demanar el consell dels entesos, van fer moltes reunions, van discutir moltes teories.

Tothom hi deia la seva. Alguns, els més arrauxats, creien que la causa era un bacteri anomenat especulació, i que el que calia fer era actuar enèrgicament contra tots aquells conciutadans que n'estessin infectats. Altres, que hi posaven més seny, opinaven que la causa era un bacteri anomenat inconsciència, i que es curava amb explicacions, amb informació, amb pedagogia i amb altres mitjans similars. Finalment, n'hi havia alguns, molt pocs, que eren del parer que el fenomen no obeïa a cap malaltia, sinó que era llei de vida, fruit del progrés i que, per tant, era positiu".

- Fragment de la rondalla " La llegenda del mal de pedra" adaptada per Jordi Gallofré dedicada a la memòria de Jaume Butinyà i Granés. Editat per: Antoni Bramon i Jordi Colomer. Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

dimecres, 28 de març del 2007

La frase


Em pregunto que haurà volgut dir el portaveu de la Plataforma Progressista Jordi Bosch amb la frase: "la cirera d'un pastís que està podrit", en referència a la tramitació defectuosa del Pla Especial del Barri Vell.

Quan quelcom està podrit, en ple procés de descomposició, no es referirà a corrupció? I quan fa esment del pastís, serà una metàfora del pastís urbanístic?

Si algú posa en dubte l'honestedat dels qui gestionen la nostra ciutat, en aquest cas ERC Banyoles que disposa d'un decàleg impecable "Mans netes i transparència", els mateixos qüestionats seguint la consigna del decàleg haurien de difondre una relació justificada dels bens en propietat i aclarir el tema dels convenis urbanístics, fer-los transparents, per esvair qualsevol mena de dubte i rumor.

Al marge de disquisicions pendents encaminades a fomentar una benvolguda higiene democràtica, en principi parlaria d'immoralitat per permetre construir dues mil vivendes els propers cinc anys a esquenes dels banyolins (Em vaig assabentar per un article publicat a El País, EL LAGO VENDE, 24-11-2006), imposant un model de ciutat subordinat a la lògica del rajol, una lògica que de ben segur la majoria de ciutadans rebutgem i que en cap moment ERC Banyoles ha estat capaç de justificar.

Entrar a l'exposició

Els nervis a flor de pell

A la xarxa circulen opinions apòcrifes en nom de Banyoles.info que qualificaria d'autèntic bordell de paraules. Una mena de campanya de baix nivell encaminada a desprestigiar un dels pocs espais d'opinió alternativa en actiu a la comarca del Pla de l'Estany. Soroll i gent amb els nervis clarament alterats per la proximitat de les properes municipals.
L'aparició d'un mitjà que contrasti la Banyoles oficial de ben segur haurà fet aparèixer més d'una erupció cutània. Hi ha un munt d'aspectes de la vida banyolina que mereixen una reflexió crítica des de diferents besants, com per exemple:


1 La destrucció dels referents, els horts els i recs de Banyoles. Uns terrenys poden ser privats i legítimament el propietari els pot vendre, però l'Ajuntament no té dret moral a transformar la fesomia urbana al dictat de les constructores i en contra de la població.

2 La conculcació del dret dels ciutadans a participar en temes urbanístics i la discriminació a l'hora de pagar obres, recordar les reformes del carrer Jacint Verdaguer, el conflicte amb els veïns del sector up8, la imposició d'una pista d'atletisme al parc de la Draga, el Pla del Barri vell que es reclama més temps d'exposició pública, un Rae sense consensuar, els veïns contra el Pla urbanístic de la Nútrex ...

3 La suposada autoritat dels qui afirmen que l'Escorxador a d'anar a terra, sota quins arguments té menys valor que la Cooperativa?– El secretisme dels convenis amb els promotors com el cas de Can Castañer i la Cooperativa.

4 I despropòsits que demostren ineficàcia: la tramitació defectuosa del Pla Especial del Barri Vell i la manca d'informes d'impacte ambiental en el Pla de la Ronda Monestir.

En definitiva el que pateix Banyoles i tothom ha de saber és l'imposició d'un model de ciutat sense consens -Totalitarisme Urbanístic- per obra i gràcia de l'equip de govern d'ERC.

divendres, 2 de febrer del 2007

Qüestionant el model de ciutat

Encara que l'alcalde Pere Bosch prediqui una imatge idíl·lica de la ciutat, Banyoles pateix d'incontinència urbanística. Les dades són prou eloqüents; s'ha construït més ara que en els últims 10 anys i està previst, de moment, fer uns 2000 habitatges nous ("El lago vende", El País 24-11-2006). Si per cada nou habitatge calculem hi viuran per terme mig unes 2,5 persones, en resulta un total de 5000 persones. Un creixement tant espectacular de vivendes més que vincular-lo a un creixement real de la població respon a una qüestió purament econòmica, es a dir, especulativa.

Com justifica l'equip de govern d'ERC el desproporcionat augment demogràfic, lligat a les 2000 vivendes noves que es construiran en 5 anys? Si es mantingués el ritme actual de construcció, en 20 anys la ciutat disposaria de suficients vivendes per allotjar 20000 nous habitants. Per tant queda clar que el model de ciutat que impulsen les educadores elits polítiques banyolines, és del tot insostenible i fa pensar en una clara insensibilitat vers a les conseqüències que comportaria si es dones llum verda a continuar amb un creixement urbanístic tant abusiu com l'actual.

Des d'una perspectiva històrica l'urbanisme d'avui fa pensar en un perllongament del model franquista de desenvolupament. Passa el temps i les mentalitats i les maneres de fer no canvien. Un nou episodi, una mostra més del totalitarisme urbanístic que pateix Banyoles el tenim en els planejaments clarament sobredimensionats i que a més no volen amnistià un patrimoni únic, els horts i els recs. Si els veïns es queixen, tal i com va passar en el darrer ple municipal, de que l'equip de govern d'ERC beneficia als qui promouen la ferotge mercantilització que assetja la ciutat en detriment dels mateixos veïns, vol dir que quelcom no rutlla prou bé, que no es garanteix el màxim de transparència en els convenis urbanístics signats amb empreses immobiliàries, que caldria fer-los públics, i donar l'oportunitat als ciutadans a decidir com ha de créixer la ciutat. Probablement l'urbanisme a Banyoles serà legal però és condemnable per ser immoral.

dimarts, 23 de gener del 2007

Carta a l’alcalde de Banyoles, Pere Bosch


He viscut diversos anys a Banyoles i hi mantinc lligams molt estrets des de fa més de 25 anys. Senyor alcalde, vull expressar-li el meu desconcert i la meva profunda preocupació pel desgavell urbanístic que està patint Banyoles en els darrers anys. Durant l’etapa de govern municipal anterior ja es van fer algunes barbaritats, com l’aterrament de l’antic molí de tint d’en Nocaire, una fàbrica d’un interès arqueològico-industrial singular. M’entristeix profundament que vostè i el seu consistori, de majoria republicana, segueixin la petja de molts municipis governats per CIU i el PSC i, amb les seves actuacions urbanístiques desmesurades i la gestió insensible del patrimoni, contribueixin a malmetre el nom del seu partit.

En poc menys de dos anys, Banyoles ha perdut la casa dels Castanyer, amb el seu bell jardí al cor mateix de la ciutat nova, i uns grans magatzems d’obra vista a tocar de l’antiga gasolinera de can Oller que eren un exponent de gran interès de l’arquitectura industrial de primers de segle passat. Ara, el consistori acaba de sentenciar a mort l’antic Escorxador -un conjunt d’edificis públics de notable interès arquitectònic que podrien passar a ser un magnífic espai d’ús cultural-, i tot just s’ha fet públic el projecte d’enderrocar el complex de la Nutrexpa per edificar-hi quatre-centes cases més. Cap d’aquests edificis estava o està catalogat, de manera que no estan protegits, però d’un batlle jo n’espero més sensibilitat i imaginació i que no caigui en el parany d’obtenir rendes a través de la venda –i posterior destrucció- del patrimoni.

El que al meu entendre és insostenible és que, a més dels centenars de pisos que es construeixen i es construiran en els propers mesos als solars que ocupaven i ocupen els edificis esmentats, hi ha molts altres projectes urbanístics en curs, com els que afecten els terrenys dels antics magatzems de Materials Banyoles, de la fàbrica de Can Castanyer, de la Cooperativa i d’una part de les hortes de darrera del Monestir. Ja sé que em dirà que amb el producte d’aquestes vendes i aquestes llicències d’obres el consistori podrà fer això i allò altre, però en aquesta justificació es passen per alt tota mena de consideracions històriques i de cohesió urbanística i social. A quin model de ciutat aspira, senyor alcalde? Hi ha tanta demanda d’habitatge en la seva ciutat? No és cert que hi ha molts de pisos nous que no troben comprador?

No sóc l´únic a manifestar-li la meva preocupació, car la setmana passada a TV3 parlaven del creixement desmesurat de la seva ciutat i de la falta de previsió dels serveis que es requeriran. No creu que tot això invita a fer una reflexió, senyor alcalde?
Banyoles era fins fa poc una petita ciutat encisadora i acollidora, privilegiada per la bellesa del seu entorn natural. Recordava les petites ciutats europees, respirava pau i història, i era fantàstic veure que fins i tot la gent gran anava en bicicleta. Amb aquest creixement insostenible, però, passarà a ser una ciutat qualsevol més, un conglometat d’espais comercials i industrials i d’edificis residencials impersonals. Parafrasejant en Raimon, podria dir que qui no preserva els seus edifics històrics, que en definitiva són els que defineixen i enriqueixen els nostres pobles i ciutats, perd la seva identitat.

Roger Biosca

dilluns, 4 de desembre del 2006

El POUM de Porqueres

En la declaració de principis del POUM s'esmenta «un canvi en el paradigma conceptual de l'urbanisme, en què la qualificació ambiental del territori i el principi de sostenibilitat reemplacen la lògica del creixement i el desenvolupament quantitatius». També diu que «la proliferació d'Agendes 21 locals o l'impuls a la política de planejament territorial són noves manifestacions d'aquest esperit que anima l'ordenació i transformació dels pobles i el territoris de Catalunya». Si realment existeix aquest esperit per adequar-se a les lleis supramunicipals, per què l'Ajuntament de Porqueres no supedita el POUM al pla director urbanístic de la comarca, en fase de redacció i que es preveu que s'enllesteixi el 2008? No es tracta d'una pregunta retòrica, sinó d'una qüestió cabdal.
La subscripció de l'Agenda 21 per part de l'Ajuntament de Porqueres (les agendes 21, promogudes per un seguit de municipis europeus, conformen una llista de bones intencions per les quals els municipis signants es comprometen a un creixement urbanístic equilibrat amb les necessitats de conservació de paisatges i ecosistemes) obliga el municipi a fer seus els principis ecològics de sostenibilitat. Ara bé, com es poden compatibilitzar aquests principis amb la construcció de la variant oest de Banyoles?, o és que tot plegat no és res més que un exercici de cinisme despietat?

Josep Beltrà

divendres, 1 de desembre del 2006

Salvar Miànigues

Els veïns de Miànigues s'estan movilitzant per salvar la seva vall, però quins són els desgavells que ocasionarà la variant un cop s'allunyi de Miànigues? El traçat de la carretera tallarà la conca de recepció de l'Estany, ferint de mort la seva unitat ecològica i paisatgística.

Aquesta via és una incongruència per quan es construeix en territori PEIN, a més de ser incompatible amb la declaració del Conveni de Ramsar que afecta a l'Estany de Banyoles. La seva construcció també és contradictoria amb el fet de que l'alcalde de Porqueres presideixi el Consorci de l'Estany (que tingui la decència de dimitir), un organisme creat per preservar la integritat ecològica i paisatgística de l'ecosistema lacustre.

Per acabar-ho d'adobar, la construcció de la variant oest afectarà les poblacions de la recent recuperada ll'udriga (protegida pel Conveni de Berna, per la Llei 3/1988, y la directiva D 148/92 com espècie molt sensible). Les llúdrigues realitzen desplaçaments de kilòmetres per terra seca a la recerca d'ecosistemes fluvials en els que instal·lar-se. Les poblacions de l'Estany podrien travessar la variant oest per distribuir-se per la zona de Merlant. La riera del rodeja és un dels futurs i previsibles hàbitats de la llúdriga. A tot l'estat moren atropellats uns 30 milions d'animals l'any, ni que siguin llúdrigues, quina importància tenen uns quants animalots més?, eh que si senyor alcalde?

Anna Bosch Butiñá

dimecres, 29 de novembre del 2006

La variant oest de Banyoles

La memòria del POUM (el pla d'ordenació urbanística de Porqueres) fa esmen a la "Recuperació ecològia de les zones incloses dins l'espai PEIN del municipi". Aquesta "voluntat" consistorial és compatible amb una variant que travessarà l'esmentada zona PEIN? (la conca de recepció de l'Estant de Banyoles). L'any 2002, la Direcció General de Carreteres va informar al Parlament de Catalunya (BOPC núm. 310), "la necessitat de construcció d'una variant que conduiria el trànsit de la GI-524, que prové de Mieres i Olot, cap a la carretera C-150 i cap a la C-66, no és preceptiva atès el caràcter de xarxa comarcal de la GI-524 i de la gran capacitat d'absorció de trànsit de l'actual variant de Banyoles". Què ha canviat al 2006 perque ara sigui preceptiva la construcció de la variant oest?, quins interessos ocults la promouen?

La construcció de la variant oest de Banyoles és incompatible amb la preservació dels valors naturals de l'Estany; a més, aquest espai palustre està inclòs entre les 1235 zones humides més importants de tot el planeta. Així ho estipula el Conveni Ramsar, signat tant per l'ajuntament de Banyoles com pel de Porqueres.

Esperem que l'oposició popular aturi aquest desgavell que s'apropa. Un més dels provocats per aquesta sintonia entre el poder polític i l'empresarial.

dimarts, 28 de novembre del 2006

El totalitarisme urbanístic a Banyoles

Quan el bosc no ens deixa veure els arbres, exposició que dona llum sobre el baix nivell democràtic i cultural, la prepotència i abús reiterat de l'alcalde de Banyoles, Pere Bosch en temes urbanístics i mediambientals, segurament en trobariem d'altres. Només cal repasar l'hemeroteca per adonar-nos-en dels continuats conflictes que genera la política urbanística d'ERC a Banyoles.
A Banyoles la política s'ha reduit al totxo, a no tenir en compte els veïns i a un extermini massiu d'arbres per formigó.

El control dels mitjans permet a ERC Banyoles simular alló que no existeix i crear política ficció, del tot allunyada de les autèntiques necessitats dels ciutadans. La tala de 28 arbres centenaris, l'extermini d'una part del bosc de ribera a l'estany, la discriminació dels banyolins en les obres -uns paguen i altres no- com a mitjà populista per recaptar vots, la destrucció irreversible d'un tram del rec major, les queixes d'un sector de la població contra els plans urbanístics a Can Puig, el carrer Mn. Jacint Verdaguer, el nyap de la reforma de la plaça Major...