He viscut diversos anys a Banyoles i hi mantinc lligams molt estrets des de fa més de 25 anys. Senyor alcalde, vull expressar-li el meu desconcert i la meva profunda preocupació pel desgavell urbanístic que està patint Banyoles en els darrers anys. Durant l’etapa de govern municipal anterior ja es van fer algunes barbaritats, com l’aterrament de l’antic molí de tint d’en Nocaire, una fàbrica d’un interès arqueològico-industrial singular. M’entristeix profundament que vostè i el seu consistori, de majoria republicana, segueixin la petja de molts municipis governats per CIU i el PSC i, amb les seves actuacions urbanístiques desmesurades i la gestió insensible del patrimoni, contribueixin a malmetre el nom del seu partit.
En poc menys de dos anys, Banyoles ha perdut la casa dels Castanyer, amb el seu bell jardí al cor mateix de la ciutat nova, i uns grans magatzems d’obra vista a tocar de l’antiga gasolinera de can Oller que eren un exponent de gran interès de l’arquitectura industrial de primers de segle passat. Ara, el consistori acaba de sentenciar a mort l’antic Escorxador -un conjunt d’edificis públics de notable interès arquitectònic que podrien passar a ser un magnífic espai d’ús cultural-, i tot just s’ha fet públic el projecte d’enderrocar el complex de la Nutrexpa per edificar-hi quatre-centes cases més. Cap d’aquests edificis estava o està catalogat, de manera que no estan protegits, però d’un batlle jo n’espero més sensibilitat i imaginació i que no caigui en el parany d’obtenir rendes a través de la venda –i posterior destrucció- del patrimoni.
El que al meu entendre és insostenible és que, a més dels centenars de pisos que es construeixen i es construiran en els propers mesos als solars que ocupaven i ocupen els edificis esmentats, hi ha molts altres projectes urbanístics en curs, com els que afecten els terrenys dels antics magatzems de Materials Banyoles, de la fàbrica de Can Castanyer, de la Cooperativa i d’una part de les hortes de darrera del Monestir. Ja sé que em dirà que amb el producte d’aquestes vendes i aquestes llicències d’obres el consistori podrà fer això i allò altre, però en aquesta justificació es passen per alt tota mena de consideracions històriques i de cohesió urbanística i social. A quin model de ciutat aspira, senyor alcalde? Hi ha tanta demanda d’habitatge en la seva ciutat? No és cert que hi ha molts de pisos nous que no troben comprador?
No sóc l´únic a manifestar-li la meva preocupació, car la setmana passada a TV3 parlaven del creixement desmesurat de la seva ciutat i de la falta de previsió dels serveis que es requeriran. No creu que tot això invita a fer una reflexió, senyor alcalde?
Banyoles era fins fa poc una petita ciutat encisadora i acollidora, privilegiada per la bellesa del seu entorn natural. Recordava les petites ciutats europees, respirava pau i història, i era fantàstic veure que fins i tot la gent gran anava en bicicleta. Amb aquest creixement insostenible, però, passarà a ser una ciutat qualsevol més, un conglometat d’espais comercials i industrials i d’edificis residencials impersonals. Parafrasejant en Raimon, podria dir que qui no preserva els seus edifics històrics, que en definitiva són els que defineixen i enriqueixen els nostres pobles i ciutats, perd la seva identitat.
Roger Biosca
