Banyoles 2011 - ITU Triathlon Premium European Cup

Amb l'aigua no s'hi juga

Amb el títol de BIG JUMP 2011, amb l’aigua no s’hi juga, Limnos convoca a una banyada reivindicativa a la recent renovada caseta de Fusta, la zona de bany gratuïta de l’Estany de Banyoles.

A Banyoles tenim la sort de tenir un estany i uns recs que ens aporten riquesa, bellesa i benestar. I tenim encara més sort: l’aigua d’aquest estany i d’aquests recs és un bé comunal, el que significa que, com a propietaris, tenim el dret i la obligació de preocupar-nos per quin ús se’n fa i com se’n fa ús.

L’estany no és només una imatge de postal ni una bassa que ens permet refrescar-nos a l’estiu. Els seus usos són múltiples i un d’ells (no discutirem si el més important) és que en traiem l’aigua per beure.

Encara tenim moltes zones humides de la comarca on no podem banyar-nos a causa dels abocaments industrials, residencials i agrícoles. I recentment, Brusel·les ha denunciat 18 municipis catalans per no depurar prou les seves aigües: Banyoles és un d’ells.

+ info
Limnos.org

Per Carnestoltes Banyoliwood

+ info
Programació - Banyoles.cat

'Del patiment a la felicitat' emplena de gom a gom

Un públic nombrós, al voltant de 150 persones, van assistir el divendres passat a la xerrada-debat que va tenir lloc en una de les sales del museu Darder.

El bunyolí de l'any

Del patiment a la felicitat

11 de setembre a Girona

Jo també cremo la corona espanyola

A Banyoles un nou Record Guinness

Per a la Fira de Sant Martirià aconsegeixen desplaçar en més de cent metres 53 rucs en línea.

Les entitats del Pla del'Estany prenem la paraula

El proper dissabte, dia 16 de juny, prop de trenta entitats ambientals i cíviques del Pla de l’Estany presentarem als mitjans de comunicació i als veïns de Banyoles i comarca un document de propostes consensuades adreçat als redactors del Pla Director Urbanístic de la comarca, actualment en procés d’elaboració. La presentació, que serà un acte en defensa de la comarca, tindrà lloc a la plaça Major de Banyoles a les 6 de la tarda, i s’acompanyarà de la música tradicional d’Alfons Encinas i d’un espectacle reivindicatiu a favor d’un altre model territorial per al Pla de l’Estany.

Antecedents i propostes

A començament de 2007 es va anunciar l’inici de l’elaboració del Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany, encarregat a l’empresa ERF pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Davant d’aquest anunci, i després de comprovar que l’empresa responsable només cridava a consulta els ajuntaments i el Consell Comarcal, diverses entitats ambientals, veïnals i de defensa del territori de la comarca vam engegar un procés de formulació de propostes adreçades als redactors del Pla.

Fruit d’aquest treball intens i d’aquesta experiència singular, impulsats en un primer moment per 11 entitats, hem consensuat un document en què es fan múltiples propostes en els àmbits del medi natural, les infraestructures i l’urbanisme, amb una clara voluntat de participació en l’elaboració d’un pla que regirà el desenvolupament del Pla de l’Estany ens els propers decennis.

Les avui més de vint entitats adherides al document proposem, entre d’altres, l’ampliació del futur Parc Natural de l’Estany; la creació d’una anella verda al voltant de Banyoles que inclogui la conservació de les seves hortes i recs; la preservació de l’espai obert del Terraprim, entre l’estany i l’AP7; el manteniment de la xarxa d’infraestructures viàries en la seva configuració actual, sense canvis de traçat, ampliacions ni obertura de noves vies; l’adequació del gasoducte Serinyà-Figueres al traçat dels camins actuals; la desestimació del projecte de construcció de la línia de molta alta tensió (MAT) Sentmenat-Baixàs; el canvi de traçat del TAV al seu pas entre Vilademuls i Borrassà, per protegir la vall de la riera Cassinyola; la racionalització dels polígons industrials existents i la paralització de qualsevol reserva de sòl industrial al voltant de nuclis rurals i el creixement de les zones industrials existents; la defensa del caràcter rural i patrimonial dels nuclis històrics disseminats a la comarca, amb la instauració de normes urbanístiques estrictes que en limitin el creixement i prioritzin la primera residència per al jovent dels pobles.

Entitats impulsores i adherides:

Associació de Veïns de Corts, Associació de Veïns de la Mota, Associació de Veïns de Vilademuls, Associació de Veïns de Vilert i Centenys, Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST-Observatori), Coordinadora de Defensa de l’Estany, Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, Plataforma Defensem el Territori, Plataforma No a la MAT, Plataforma Vall de Miànigues, Limnos-Ecologistes de Catalunya, Agrupació d’Entitats Culturals de Banyoles (Agrupació de Barraques), Associació de Naturalistes de Girona, Associació Juvenil Ei Gent, Associació Juvenil Escambell, Associació Juvenil Fem Tram, Associació Juvenil Tenim Poca Feina, Ateneu Obert de la Dona, Atlètic Club de Banyoles, Col.lectiu La Falç del Pla de l’Estany, Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany, Escola de Natura, IAEDEN (Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura), Mesa Cívica per la Llengua del Pla de l’Estany, Plataforma Cívica Salvem l’Empordà, Projecte Sonora.

Tot passejant (II)

Tot passejant amb ganes de visitar més llocs recomanats per uns que ara ens volen vendre un creixement urbanístic tranquil, m'apropo fins el parc Manel Saderra, no sé que en pensaria en Manel si just al final del parc observés amb deteniment la planúria que s'exten llindant amb el veí municipi de Porqueres i algú li expliqués el perquè ha desaparegut el que fou rebost agrícola de la ciutat. En fi, a mà esquerra i a dreta del pla i davant per davant del parc Manel Saderra naixeran com bolets més cases i més Banyoles d'alt standing, caminem?

El veí emporlanat

Un ciutadà fart del totxo s'emporlana de cap a peus...

Vegeu les imatges

Tot passejant (I)

Sota l'impuls de la curiositat, volia esbrinar que hi ha de cert en els poc sostenibles fulletons que darrerament es reparteixen amb tanta insistència per Banyoles i que encoratgen a passejar en indrets desconeguts. Un cop arribem a la Font de la Rajoleria descobrim un racó abandonat, una font que no raja o està contaminada com és freqüent a la ciutat de “l'aigua”. Una mica més amunt, no sé si es tracta d'una il·lusió òptica o veig quelcom semblant a un abocador sense control en una imaginària vall solitària, un lloc llaminer per fer més Banyoles,
vull dir futures construccions.



M'encanta caminar i poso fil a l'agulla en direcció al Passeig Dalmau, bé, es cert que tinc una sensació d'escalf, que ningú pensi malament, ho diu a la guia i jo ho puc corroborar però de benestar res de res. Entre els arbres majestuosos, en una linealitat quasi perfecte, tan a mà esquerra com a mà dreta s'arrengleren un piló de cotxes que en fan dubtar de si en trobo en el mig d'un passeig o d'un parquin privilegiat, caminem?

El negre de Banyoles a l'exposició de flors, monuments, patis i jardins de Girona

El nou museu Darder exposa amb timidesa unes imatges del boiximà dissecat. La figura forma part de l'imaginari col·lectiu banyolí i caldria explicar la seva peculiar història. També seria interessant divulgar la situació actual dels boiximans. Un dels promotors de l'exposició de Flors a Girona, el senyor Josep Tarrés intenta mantenir viva la memòria d'un símbol que va transcendir fronteres mediàtiques. El podeu visitar dins el marc incomparable de la torre Gironella.

Interpretant Darder

Exposició Interpretant Darder

Les restes d'un món perdut

En “interpretant Darder” les composicions visuals de Salvador Salrà ens recorden la dissecció de la realitat feta pel caricaturista Andrés Rábago, alies “el Roto”. Una realitat nua, deshumanitzada i estèril. Una dissecció, a nivell local, que ens porta a desxifrar la relació d'una institució com el museu Darder i la ciutat que l’acull.

Les imatges exposades són cops de pedra, o de navalla si es vol, contra aquesta relació bicentenària. Cops de pedra que es fa necessari interpretar per tal de comprendre el passat, el present i el futur de Banyoles. Imatges subliminals que ens porten als cranis, les candidatures electorals. Metàfora d’un debat polític del qual, un cop descarnat d’ideals ficticis, només en queda la realitat òssia d’una buidor sense esperança, d’una manca d’horitzó provocada pel deute municipal 14.000.000€; una situació representada per la figura amenaçant del cocodril. Al·legoria de la potencia mandibular d'un endeutament de proporcions formidables, provocat per la recuperació de la Muralla, la remodelació de la plaça Major i les seves obres inacabables, la construcció del mateix Darder...

Els animals dissecats són transformats per Salrà en híbrids monstruosos, en una barreja entre la biologia i la tecnologia de la construcció, una barreja blasfema; però, molt encertada i que ens dona una pista del futur de la ciutat. Amb un deute desproporcionat, com ho pot fer el proper equip de govern per mantenir una sèrie de serveis bàsics als ciutadans, portar a terme les seves pròpies polítiques i, al mateix temps, pagar el deute? La resposta està en la requalificació, en el pacte fàustic que signen tots els municipis amb els promotors urbanístics. Però, que li queda a la ciutat de Banyoles per requalificar, després de la destrucció de la zona agrícola del Pla de l’Ametller i de la propera habitabilitat dels horts? Una projecció cap al futur, ens portaria a una ciutat que estreny cada cop més el seu cercle sobre l’Estany. Una projecció a través de la qual podríem arribar a la lectura del rètol publicitari, d’una promotora immobiliària: vivendes d’alt estanding amb vistes a l’Estany de Banyoles. Ubicació: Puig de Sant Martirià.

Un futur urbanístic que té poca relació amb el progrés i, en canvi, si té molt a veure amb el ferment especulatiu que sacseja tot l’estat: “el tsunami del totxo”. A les imatges exposades el mico del Darder podria ser perfectament un dels figurants de 2001, barallant-se pel control d’una bassa, substituït el monòlit per un totxo i la bassa pels interessos econòmics generats pel ciment. El creixement urbanístic sobredimensionat és la conseqüència de l'esmentada hipoteca que, adobada per l’al·ludit pacte fàustic, impedeix al municipi l’aplicació de polítiques de sostenibilitat. Pel que fa a la generació d’aquest deute, i la seva pertinent despesa pública, la part que es correspon amb el Darder ens porta a l’esforç d’interpretar, tant al museu com a l’home que el va fer possible.

Qui era en Darder? El seu museu era un exemple d’exposició naturalista feta amb criteris museístics del segle XIX? Hi ha una versió de la seva figura, soterrada a la versió oficial, més cenyida a la realitat d’una època, on una Europa en expansió enllestia la seva particular cartografia colonial. Fruit d’aquesta època ens arribaria el “negre”, la mòmia inca o els lleons. Si bé aquests últims, com la major part dels animals, per intermediació del zoològic de Barcelona. El motiu? Darder va formar part de la plantilla de directors d’aquesta institució, que en els seus inicis no era gaire diferent al catàleg d’éssers d’una col·lecció de taxidèrmia. Darder combinava la direcció del zoològic amb la seva dedicació com a veterinari, a més de regentar una botiga d’animals dissecats. Moltes de les peces de la col·lecció provenien d’espècimens del zoològic. Darder no es trobava còmode a la capital, s’havia enemistat amb els seus col·legues i considerava que, a Barcelona, no se’l tractava amb la distinció que es mereixia.

El personatge té molts paral·lelismes amb un antiheroi de novel·la, “La costa dels mosquits” de Paul Theroux, portat a la gran pantalla per Harrison Ford. El protagonista rebutja la societat on viu i es desplaça a centreamèrica, per reiniciar un projecte vital. A la selva construeix una inútil factoria de producció de gel. Tret de la seva família, en la solitud del paratge ningú pot apreciar la grandiositat del seu enginy; de manera que contacta amb els indis per mostrar-lis una barra de gel. Un prodigi mai vist en la seva societat tribal i endarrerida.

Darder, a l’igual que l’antiheroi de Paul Theroux, va arribar a Banyoles a la recerca del prestigi que, “injustament”, se l’hi negava a Barcelona. Va obsequiar el prodigi del seu intel·lecte a una colla de provincians, no gaire més avançats que els indis de la costa dels mosquits, amb una mostra de la seva particular barra de gel, els micos, lleons i estruços dissecats. Les restes de la seva botiga de taxidèrmia.

Però, Darder no es va limitar a deixar-nos en herència els seus animalots. El seu esforç de repoblació amb espècies de peixos exòtiques, va posar potes amunt l’ecosistema de l’Estany, on només hi sobreviu un peix autòcton. Una espècie de la família dels blenits malviu a la clandestinitat, oculta entre el canyís i constantment assetjada per la depredació de la perca americana. Tanmateix, el veterinari barceloní va incentivar l’extermini de la llúdriga. Per aquell reduccionisme estúpid que fan servir pescadors i caçadors alhora d’eliminar la competència, sense tenir en compte les complexes interrelacions dels ecosistemes. Algú al·legarà que aquella era la mentalitat de l’època; però, que no se’ns ha volgut presentar a l’exdirector de zoològic com un capdavanter al seu temps?

El desastre d'en Darder, a part de les desfetes provocades a l'Estany, es que la seva “barra de gel” no es va fondre; de manera que, el consistori, s'ha gastat una suma considerable per integrar la col·lecció d'animals dissecats, en un museu construït a corre-cuita. Imagino que per rentabilitzar el rèdit polític.

La part enlairada del museu, la interpretació de l'Estany, deixa molt a desitjar en quan a divulgació dels valors naturals. Troba a faltar-se un esforç més didàctic (per exemple, crear una col·lecció de fòssils que permeti fer una estimació més acurada del passat de l'ecosistema: la zonació del travertí, la fauna plistocènica, el poblament humà...). A més, un museu modern hauria de renunciar a l'exposició d'animals dissecats. Que hi fa en un museu un agró roig o una llúdriga naturalitzada de forma maldestra, en que ajuda això a la comprensió de l’ecosistema? Aquesta tendència a la taxidèrmia podria substituir-se per un mostrari d’aquaris o, per què no? una bassa artificial dins les instal·lacions.

Serafí Gimeno.

Entrar a l'exposició

Properament exposició dimarts 1 de maig