A més aigua, més beneficis

Comentaré la sorprenent noticia sobre la recuperació d’un antic pou situat a la banda nord de l’estany. Uns treballs en principi encaminats a determinar la qualitat i la quantitat de les aigües freàtiques de la zona de Lió. Ara el discurs ha canviat radicalment i es parla d’un brollador d’aigua de qualitat provinent d’uns tres cents metres de fondària i que pot satisfer les necessitats de consum de tres vegades els habitants de Banyoles. Si fins ara la demanda d’aigua per part de la població semblava estar coberta, quina necessitat hi ha d’explotar nous recursos hídrics?

Primerament s’utilitza l’excusa de voler controlar la qualitat de les aigües fent prospeccions en una zona protegida i a continuació es fabriquen uns arguments per justificar el que semblaria una mena de transvasament encobert: “ l’aigua de l’estany està exposada a la contaminació de diferents agents com ara els gavians, molt nombrosos en determinades èpoques de l'any”. Què significa això? que l’aigua corrent que fins ara els banyolins hem consumit és perillosa pel consum humà?

Es obvi que un recurs natural estratègic com l’aigua dona poder i diners a qui el controla. L’empresa Aigües de Banyoles, l´ACA i el Departament de Medi Ambient haurien de donar explicacions més convincents a la ciutadania sobre quines són les necessitats reals per explotar uns recursos hídrics provinents d’una zona protegida, explicar a qui anirà destinat aquest sobrant d’aigua i si s’han fet o es faran els pertinents estudis d’impacte ambiental. La transparència serà la clau en tot aquest procés.