Ets conscient del que fan les entitats financeres amb els teus estalvis?
Aigües de Barcelona (AGBAR)
Denúncia: Sobreexplotació d’aqüífers, mal servei i pujada de tarifes desproporcionada.
La transnacional AGBAR ha estat denunciada pels nombrosos impactes provocats a Mèxic a través de la seva filial Aguas de Saltillo. La gestió privada de l’aigua d’aquesta corporació ha causat la sobreexplotació dels aqüífers al municipi d’El Saltillo, ha deteriorat la qualitat de l’aigua i ha impactat sobre els drets econòmics, socials i culturals de la població més pobre en fer inaccessible el servei d’abastament d’aigua potable i provocar la seva exclusió pels increments desproporcionats de les tarifes.
Caixa d’estalvis vinculada: La Caixa
PESCANOVA
Denúncia: la destrucció social i ambiental
L’explotació pesquera de la multinacional espanyola Pescanova està danyant greument els manglars nicaragüencs. Aquests ecosistemes són la font de la seguretat alimentària i del suport de milers de famílies a la zona de l’Estero, Nicaragua. Les seves activitats generen danys mediambientals irreparables i també afecten el desenvolupament econòmic i social de la població de la zona.
Caixa d’estalvis vinculada: Caixa Galicia, Caixanova, Caja Castilla-La Mancha, Caja Salamanca y Soria, Caja de Ahorros del Mediterráneo–CAM, Caja de Burgos, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares, Caja San Fernando y Unicaja.
TELEFÓNICA
Denúncies: Violació de la llibertat sindical en subcontractacions al Perú
La vulneració principal que evidenciem és la succeïda a les empreses subcontractades, concretament a l’empresa ITETE PERÚ, ja que en aquesta es vulnera la llibertat sindical i la negociació col·lectiva.Violació de la llibertat sindical i el dret fonamental al treball digne a Xile. Durant tres anys seguits (2006, 2007 i 2008), Telefónica Chile ha estat sancionada per la Di-recció del Treball del país, a causa de les seves pràctiques de persecució sindical, contra els treballadors organitzats que fan front a les reestructuracions.
Caixa d’estalvis vinculada: La Caixa
Vincle: participació a través de Criteria CaixaCorp, SA, amb el 5,170% del capital.
Unión Fenosa – GAS NATURAL
Unión Fenosa/ Gas Natural és acusada de violacions massives de drets humans en les seves accions en diversos països de l’Amèrica Llatina, entre ells Guatemala, Colòmbia, Mèxic i Nica-ragua.
Caixa d’estalvis vinculada: La Caixa i Caixa Catalunya
REPSOL YPF
Denúncies: Destrucció de la biodiversitat al Perú
Les operacions de Perenco al Bloque 67 i de Repsol al Bloque 39 afecten una de les zones amb més biodiversitat de l’Amazònia i comporten greus impactes ambientals i socials. Aquestes
són zones naturals protegides per l’Estat peruà i les terres són reconegudes oficialment als pobles indígenes.
Caixa d’estalvis vinculada: La Caixa i Caixa Catalunya
A més a més
Una gran part de les entitats financeres i, per tant, de les caixes d’estalvis manté relacions directes o indirectes amb el sector armamentístic, que les fa còmplices de la seva activitat productiva militar, i per tant, vulneradores dels principis més bàsics de pau. Quan una part de la producció d’una empresa es dedica a la fabricació d’armes i, corresponentment, a la facilitació i la promoció de les guerres, aquesta ha de ser considerada part de la indústria d’armament, per la qual cosa qualsevol organització que pretengui seguir una línia compromesa amb l’ètica i la pau hauria d’excloure-la de la seva cartera de clients.
Les caixes d’estalvis, en contra del que promulguen en la seva obra social i les seves memòries de responsabilitat social corporativa, donen suport activament a la indústria de la guerra. La manera més visible de donar suport a la indústria de la guerra és a través de l’adquisició d’accions de forma directa o indirecta (a través d’altres societats). Aquesta adquisició d’accions converteix les caixes d’estalvis en propietàries de la indústria d’armament i, per tant es fa corresponsables de les vulneracions de drets humans que es cometen amb les armes que venen aquestes companyies. Altres formes de suport són el finançament tant de les seves activitats ordinàries com de les seves operacions comercials amb l’exterior (exportacions).
Que fan les caixes en l’actual context de crisi econòmica?
Les famílies que no poden fer front al pagament de les seves hipoteques, en no trobar un comprador per al seu habitatge que satisfaci la quantitat del préstec, es veuen immerses en un drama encara més gran que el de la pèrdua de l’ocupació i de l’habitatge: quedar-se, a més, amb un deute del qual hauran de respondre amb tots els seus béns presents i futurs. L’embargament de nòmines de manera perpètua aboca les famílies a una clandestinitat financera i econòmica com a pas previ a una situació d’exclusió social. Les ajudes socials existents per a col·lectius vulnerables mai no podran resoldre una situació permanent d’embargament, de manera que les famílies recorreran previsiblement a una economia submergida destinada a créixer exponencialment.
Cal destacar que aquest panorama legislatiu espanyol és una anomalia respecte del que hi ha en altres països europeus, com Regne Unit, França, Alemanya i Portugal, o als Estats Units, on les famílies deixen saldat el seu deute hipotecari en lliurar l’habitatge a l’entitat financera creditora, i poden començar de nou de zero.
Finalment, és especialment lamentable el cas de les caixes d’estalvis, ja que el caràcter social que se’ls pressuposa només és utilitzat per garantir el màxim benefici d’aquestes mateixes entitats. Així, centenars d’afectats directes relaten com les caixes actuen amb la mateixa contundència que els bancs a l’hora de reclamar el pagament de les quotes hipotecàries, sense distingir el context ni les situacions personals: tant és que es tracti de famílies víctimes d’un atur sobrevingut en un context de crisi global de llarga durada; tant és si hi ha infants o si, com a aval, només consta l’habitatge principal dels pares ja jubilats.
Els deutes s’han de pagar i, en la major part de les ocasions, els empleats tenen instruccions de pressionar perquè la poca renda familiar disponible sigui utilitzada per pagar la quota del préstec. Quan ja no hi ha ingressos a reclamar, llavors les caixes d’estalvis, igual que els bancs, procedeixen a l’execució hipotecària, acaben adjudicant-se els habitatges pel 50% del seu valor de taxació i reclamen el deute restant, més interessos i costos judicials, a les persones titulars del préstec, la qual cosa les condemna a l’exclusió social.
Però aquí no acaba el negoci: els habitatges embargats es posen de nou a la venda, sovint amb l’incentiu d’un 30% o un 40% de descompte i publicitats amb la marca “obra social”, amb la condició que, per adquirir-los, el potencial client contracti el préstec hipotecari amb la mateixa caixa. I, així, el cercle es torna a tancar: amb un mateix habitatge, la caixa fa diversos negocis. Negoci rodó.
+ info
Font: Caixes d'Estalvis i desenvolupament al sud - pdf
Setem.cat
projectefiare.cat
triodos.es
oikocredit.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada