Uns apunts històrics
Més enllà del mite, el folklore i la llegenda urbana, la mina de Banyoles és un fet real; això sí, un fet difús que es perd en l’inventari inexistent d’un patrimoni arquitectònic, malmès pel creixement urbanístic desordenat i la deixadesa administrativa. Però, què era la mina? quin propòsit perseguia la seva construcció?
Entre els anys 1799-1805, a cavall de dos segles, el consistori banyolí realitzà les obres d’una galeria subterrània amb el propòsit d’un subministrament d’aigua a les fonts del centre de la vila. El túnel, a través d’un aqüeducte construït en un lateral del passadís, conduïa l’aigua que brollava de la deu coneguda com la font de la Rajoleria actualment contaminada per nitrats, a tocar la riera de Canaleta.
La construcció de la mina va suposar un esforç inversor molt gran per l’època, 98.733 reals i 11 maravedisos; una despesa provocada per la creença errònia de que el consum d’aigua de l’estany provocava les febres palúdiques.
Curiositats
A l’estiu de 1797 el batlle Francesc Bell-Lloch i el regidor Pere Hysern van formular una petició dirigida a l’intendent general de Catalunya per demanar la construcció de la mina.
La necessitat d’un major subministrament d’aigua a la Vila, deixant a part que aquesta necessitat fou sobre dimensionada per la creença equivocada de la no potabilitat de l’aigua de l’Estany, va venir acompanyada per un augment de la població. De menys d’un miler d’habitants a l’any 1717 es va passar als 3.504 del 1787. Dotze anys després d’aquest augment poblacional significatiu, degut a una menor mortaldat i a l'immigració generada des de comarques veïnes, s’iniciaren les obres de la mina.
Els 1.200 m de recorregut de la mina transcorrent per la font de la Rajoleria, la riera de Canaleta, el vessant nord del Puig de mas Palau, el barri de Mas Palau (antic Pla de la Quintana ), el carrer de Sant Martirià i la placeta d’en Ges.
El mètode de construcció era senzill, encara que molt feixuc. Consistia en una rasa oberta en el subsòl de travertí coronada per una falsa volta (dues lloses laterals inclinades i una llosa central planera) també de travertí.
Des de banyoles.info fem una crida al consistori actual, per tal que s'inicii l’el·laboració d’un projecte que verifiqui l’estat actual dels trams de la mina aptes per ser visitats. Un cop inventariat aquest llegat, seria desitjable procedir a una reconstrucció orientada a la obertura de la mina i la seva consolidació com a valor afegit en les visites turístiques al barri vell. Es parla molt de la necessitat de potenciar el turisme a Banyoles. Potser, aquesta possibilitat de promocionar més Banyoles l’hem tingut sempre, sota els nostres peus i no l'hem sabut, de moment, aprofitar.
Agraïments a Josep Duran per la seva col·laboració.
Serafí Gimeno
Més info:
Guerau Palmada, “La primera mina de Banyoles (1799-1805). Els episodis de la construcció”
Josep M. Mascaró, “Topografía médica de Bañolas”
1 comentari:
Salri, he llegit la notícia publicada al diari de girona sobre la mina. Enhorabona!! la teba neboda
Publica un comentari a l'entrada