"No estan actuant com indignats, sinó amb indignitat". Sir Arthur Mas, president de la Generalitat de Catalunya sap distingir el digne i el indigne i reparteix carnets de dignitat i d'indignitat. Mariano Rajoy ha dit que "cap demòcrata pot emparar el que ha passat". Ramón Jáuregui s'ha referit a la "línies vermelles" que no hem de creuar.
És digne i democràtic, per exemple, conversar en un bar, és digne i democràtic tenir depressió, és digne fer malabars per arribar a final de mes, és democràtic no poder tenir cura dels teus pares, és digne no tenir temps ni diners per criar teus fills. És democràtic perdre la feina i és digne tenir una feina de merda. És digne parlar del temps, del futbol o de cinema. És democràtic no poder pagar la hipoteca. És digne i democràtic tenir llibertat a condició de no usar-la.
El que és indigne és conversar públicament a la xarxa o a les places, el que és indigne és superar la tristesa ajuntant-te amb altres per descobrir que els teus problemes no són individuals, sinó col.lectius. No és democràtic bloquejar un desnonament o fer una vaga. És indigne impedir que es constitueixin ajuntaments que tenen a imputats per corrupció entre els seus càrrecs públics. No és democràtic bloquejar un parlament que va a signar una cosa tan "digne" com retallades pressupostàries que condemnarà als nostres pares i mares, als nostres fills i filles i a nosaltres i nosaltres a nivells de precarietat vital cada vegada més grans.
Avui la classe política ha hagut d'anar al Parlament de Catalunya escortada per la policia, ha hagut d'entrar per la teulada en helicòpter. Han hagut de militaritzar la ciutat al complet per a després poder dir què és indigne i què no ho és. Què és democràtic i què no ho és.
Què se suposa que hem de fer els altres? ¿Anar-nos a casa? ¿Deixar-nos morir de tristesa? ¿Deixar de lluitar per coses tan importants com la salut, l'educació, l'habitatge, el treball? Qui li va donar autoritat per dir el que és digne i el que no? Qui pot ser tan superb per intentar passar caminant davant milers de persones que protesten pacíficament en una plaça per demostrar que, malgrat tot, ell segueix sent l'amo del "cotarro", el que mana, el "legitimat" per acabar amb la forma de vida de tants i tants?
¿Creuen els polítics que som idiotes? Creuen que no sabem que estan desitjant oposar a les imatges de les seves càrregues i els seus cops d'imatges de foc? Creuen que no sabem que pretenen espantar a tota la població perquè es torni a casa?
Però el problema és que no podem tornar a casa, perquè és la nostra vida la que està en joc. Per això no tornarem. Per això posarem la nostra intel.ligència en que aquestes situacions de violència que a vostès tant els agraden i que els permeten pensar que tenen algun poder per determinar el digne i el indigne, succeeixin el menys possible, i si pot ser no succeeixin. Com hem fet des del principi malgrat les seves constants provocacions, tot i que, no ho oblidin, ni un sol dels problemes que el 15M ha posat sobre la taula s'ha abordat per part de ningú de la classe política. Ni un sol dels governants d'aquest país que sembla saber quina resposta donar, així que espera a veure si tot torna a la normalitat o almenys a uns paràmetres que puguin controlar.
Bé. Seguiu així.
Nosaltres i nosaltres seguim al carrer. Seguim en les assemblees de barri, en les acampades. Seguim bloquejant lleis injustes. Seguim defensant la resistència pacífica i la desobediència civil no-violenta. Ens veiem el 19. Aquell dia, com avui a Barcelona, el carnet de qui és digne i qui no, qui és demòcrata i qui no ... El reparteix el moviment.
Guillermo Kaejane - madrilonia.org
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada