A finals d'any l'alcalde Miquel Noguer - CIU - va convocar un ple extraordinari a fi de canviar el model de gestió de l'aigua. Aquest procés in extremis va provocar la suspicàcia de molts banyolins i va despertar l'aparició d'una Plataforma Cívica en Defensa de l'Aigua que en pocs dies va recollir més de 500 signatures en contra d'una operació poc transparent i mancada de participació social. També es van presentar un munt d'al·legacions que de moment l'equip de govern ha deixat aparcades a fi de no mullar-se davant la imminència d'unes eleccions municipals.
Ahir, en un article publicat per el diari El País, es plantejava la disjuntiva de si la tendència actual a privatitzar les companyies d'aigües amb l'excusa de la crisi beneficia al ciutadà o a les empreses. Les conclusions de Pedro Arrojo, professor d'Anàlisi Econòmic i premi Goldman de Medi Ambient són molt reveladores.
Una concessió que dura vint o trenta anys suposa "un monopoli natural, sense risc", amb "clients i pagaments assegurats", i a més afirma "l'aigua és un refugi financer". Així doncs un recurs estratègic com l'aigua és molt llaminer en mans privades. I d'aquí també es desprèn, que una possible solució a la manca de cash de l'ajuntament passaria per municipalitzar el "monopoli".
En conseqüència, caldria aclarir aquestes qüestions portant a terme un estudi sobre la viabilitat de municipalitzar les aigües de Banyoles per tal de revertir els beneficis al conjunt de la població. Donat que l'aigua no és un bé comercial com els demés, sinó un patrimoni que s'ha de protegir i defensar.
+ info
Premis Goldman
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada