Fumar dalt de l'escenari

Primer, aclarir que no sóc fumador.
Segon, m’encanta el teatre.
Tercer, no em considero ximple, però hi ha coses que em costen molt d’entendre.

Com per exemple, accepto que algú vulgui agafar protagonisme i amb ganes de tocar allò que no sona, posi una denuncia perquè uns actors fumen dalt de l’escenari, no ho comparteixo, però ho accepto, vivim en democràcia i els torra neules també tenen dret a dir-hi la seva, el que no entenc és com aquests tipus de causes poden entrar en el sistema judicial, que a sobre diuen que està col·lapsat, realment felicito a la persona que ha fet la denuncia, si senyor, si en el temps que estem passant, amb una crisi econòmica de collons a sobre, la violència de gènere que va in crescendo, el nivell cultural dels estudiants que baixa en picat, els problemes amb la immigració, la crisi de valors ètics cada cop més acusada i moltes més coses que podria anar citant, per aquest paio/a el seu gran problema és que uns actors fumin dalt de l’escenari,em sembla fantàstic. De ximples, però fantàstic!!

Ha pensat que també té l’opció de NO anar a teatre? A pensat en la solidaritat amb l’altra gent que no volem retallar res del que ens expliquen la gent que actuen? Ha pensat que hi ha moltes altres coses molt més importants per gastar temps i intentar trobar-hi remei? Ha pensat que és més honest intentar construir, que no intentar destruir? S’ha dignat a pensar que si deixem de buscar tres peus al gat a coses absurdes potser tots plegats viuríem més tranquils?

Simplement penso que l’home, del qual diem que estem un pas endavant dels animals perquè tenim la capacitat de pensar, aquest avantatge el fem servir en contra nostra, els animals educats quan hi ha alguna cosa que els molesta, simplement s’aparten, a els animals que reaccionen cridant, o mossegant en contra d’una cosa en diguem rabiosos, i creguin-me aquests, no serveixen per res.

Jordi Angelats i Morató