dimarts, 30 de novembre del 2010

Barça 5 – No sé què 0

Si senyors, després de dies sentint declaracions dient que som prepotents, dient que, qui ens pensem que som? Que ells són els millors fent futbol i tot el reguitzell de coses que hi ha escrites en els diaris. Dilluns sobre un simple pam de gespa verda on coincidien Piqué i Sergio Ramos, o en Xavi i en Xavi Alonso, (feu la parella que feu sempre ballaven el mateix ball) queda ben clar, quin és el rol de cada banda. Uns treballen per tirar endavant, i tot i que a contra cor no poden defensar els seus colors davant del món, quan els ha tocat arremangar-se i treballar per la Roja ho han fet, els hi han fet guanyar un mundial, i no els ho han reconegut mai.

Si senyors energumens com en Sergio Ramos (jugador de tercera regional, amb perdó de la gent que juga en aquesta categoria) té un mundial que li han regalat en Xavi, l’Andrés, en Busquets, en Piqué i companyia, és per això que el que va passar dilluns té tanta importància, quan toca defensar lo de casa, no tenim miraments, ni contra els que per falta de nivell futbolístic es dediquen a tirar coces com els burros, o a espeternegar com les criatures malcriades i sense educació que són, o a fer servir totes les males arts com els tramposos que viuen amb la màxima de “per (intentar) guanyar tot si val”, però ve-t’ho aquí que les coses van com van, i el Barça, ha fet bé la feina i ha treballat durant 90 minuts al màxim demostrant que vol dir la paraula “FUTBOL” i escrivint-la en majúscules.

Vull entendre que havent vist el que es va veure dilluns, és lícit dir, que a els arbitres és normal que se’ls escapin coses, el directe és així, però senyors, al “comité de la federación de futbol” no!!! Aquesta gent poden fer anar endavant i endarrere, tantes vegades com vulguin les imatges del partit, si desprès del que varem veure dilluns, no fan res i diuen que el que juga el Madrid és futbol, val més que pleguem i donem el permís per dur armes a en Carvalho, a en Sergio Ramos, al Xavi Alonso i a tota la colla d’assassins que juguen vestits de blanc com els angelets.

EL 5 a 0 de dilluns va per ells, i per la gent profètica com el Sr. Roncero (Vamos a ganar...) i pert a intents de periodistes com el senyor Inda (por lo civil o lo criminal...) per a bocamolls com el Mou (Villa no marca a nadie...) per a vidents com en “CR7” (a ver si nos meten 8...). Jo no estic en contra de que aquesta gent pixin constantment a contravent, del que em queixo és de que quant vinguin aquí, no és canviïn de roba! no ho veuen que cada dia fan més pudor?

Un culé orgullós
Jordi Angelats i Morató