A les autoritats que correspongui

La passada nit, entre el 10 i l’11 de Setembre de 2010, sobre les 4:00 de la matinada, em va despertar el soroll de crits i aldarulls que s’estaven produint al carrer, l’ensurt, va ser més gran en adonar-me que en aquests aldarulls hi havia implicats la meva filla i el seu company. Vaig baixar corrent sense saber el que passava, amb l’angoixa de pensar el pitjor i el desig de que no hagués passat res greu, en arribar al lloc dels fets, acabaven de fer acte de presència una unitat de la Policia Local i una unitat dels Mossos d’esquadra. Hi havia hagut una baralla entre dos individus al mig del carrer i des de el cotxe, la meva filla i el seu company n’havien estat testimonis, en adonar-se del que passava uns metres més endavant de on ells estaven situats ells havien trucat a la policia.

No vull entrar a jutjar els fets dels aldarulls, és cosa de les autoritats fer-ho, segur que tenen documentat correctament l’incident i podran repassar les declaracions dels implicats per fer l’informe del que va passar, però si que vull donar la meva opinió i fer constar la meva queixa formal i de disconformitat vers l’actuació de la Policia Local i dels Mossos d’esquadra, en la resolució d’un altercat públic on hi havia alteració de l’ordre, ferides de sang, contusions, desperfectes en un cotxe i danys psicològics entre els implicats.

Abans, vull donar per entès que no em queixo dels agents en particular, no en tinc cap dubte que varen fer el que els permet fer la llei, sinó que em queixo de les normes i lleis a les que aquests agents es veuen subjectes i de segur ells apliquen amb rigor, però penso que a vegades i en segons quines situacions aquestes lleis no ens consideren a tots per igual.

Només diré, que en els aldarulls hi havia implicats un individu, (magrebí) en una situació etílica o de drogodependència (no ho puc especificar) deplorable, tant que inclòs un agent dels Mossos li va haver de cridar l’atenció diverses vegades, recriminant-li que fes el favor de callar i no increpar als altres, dient-li que fes el favor de comportar-se, que anava “borratxo” (paraula textual) un altre individu, suposadament de l’est (romanès?) amb la cara ensangonada i acompanyat per, suposadament, la seva companya, tots dos amb dificultats per fer-se entendre per problemes d’idioma i nervis, i per altra banda hi havia la meva filla, en estat de xoc per l’ensurt, i el seu company intentant conservar la serenitat i donar les explicacions a l’agent que li recollia les declaracions, ells dos havien estat testimonis involuntaris d’una baralla que havia començat al carrer i havia acabat dins el seu cotxe. Uns minuts abans i davant la gravetat de la situació, el company de la meva filla n’havia donat l’alarma, avisant a la policia, fent l’acció cívica esperada en aquestes situacions.

Doncs bé, un cop arribada la policia, després de crits i intents de raonament per part dels dos estrangers i de la corresponent recollida de dades personals i declaracions obligada per part de la policia, el (magrebí), va poder marxar tot i el seu estat, (etílic o drogat), tranquil·lament!! Mentre continuava increpant al seu adversari davant la meva perplexitat i la dels assistents amb el permís de les autoritats que el convidaven a allunyar-se dels fets, mentre l’altre implicat, la seva companya i el company de la meva filla es quedaven per acabar d’aclarir els fets, jo mentre m’enduia a la meva filla a casa per calmar-la de l’atac d’angoixa produït per l’ensurt. Encara avui ens costa dormir pensant en el que hauria pogut passar.

No sé si aquest individu, (el magrebí), era culpable o no, no sóc qui, per jutjar-lo, però anava begut i estava implicat en una baralla amb ferides! Com pot ser que aquest senyor marxi tant “panxo” increpant al seu adversari i se’l deixi seguir circulant per la ciutat amb la seva bicicleta en el seu estat? Per Déu!! anava begut o drogat i havia ferit a un altre individu!

Ara resulta que els dos, agressor i agredit (no sé qui és qui) no presenten denúncia un vers l’altre, (segurament preferiran arreglar els comptes un altre dia a les fosques, en que no hi hagin tants testimonis) per tant, tot queda en NO RES, així de senzill, mentre a la meva filla i el seu company, els queda l’ensurt d’haver viscut i haver-se vist implicats en un assumpte escabrós, amb el cotxe ratllat, les tapisseries tacades de sang, alguna que altra contusió i una sensació d’angoixa i inseguretat que tardaran a oblidar... i tot plegat per acabar arribant a la conclusió de que és millor no reclamar res, ja que els altres, “son el que son” i no respondran de cap obligació que se’ls exigeixi! !Simplement Genial!

Resulta que castiguem a qui intenta portar-se cívicament i premiem a aquells que se salten el respecte als demés, la convivència amb qui els acull, i totes les normes que els Banyolins estem obligats a complir.

Davant de aquests fets, demano que hi reflexionin aquells qui tenen les eines a les mans per poder fer-hi alguna cosa, que facin arribar aquesta queixa a qui pertoqui. Jo no puc fer-hi res més que intentar protegir als de casa, però em veig indefens i molt insegur, i tot i no voler-ho fer em veig obligat a prejutjar a la gent depenent de la procedència... és molt trist, però és el que sento.

La meva filla s’ha quedat amb l’angoixa de viure el trauma d’una situació accidental per estar en un lloc determinat en un moment determinat, jo m’he quedat amb la sensació de refermar-me en la creença de que el sistema no funciona. No estem fent les coses bé. I si no hi posem remei, això acabarà malament, de moment a Banyoles ja hi ha una família més, que no creu en el civisme, la solidaritat i en la seguretat de intentar complir unes normes de convivència que, per anar bé, tots hauríem de complir i que les autoritats haurien de vetllar perquè tots, les complim. Ho sento molt, però no tinc alternativa.

A partir d’ara, si volen matar-se, que es matin, jo m’hi giraré d’esquena.
Que trist!

Jordi Angelats i Morató