L’arquitecte Josep Miàs té el mèrit de guanyar un altre reconeixement en aquest país enganyós per una “remodelació” al centre del barri vell de Banyoles. Aquest cop ha merescut el Premi Catalunya Construcció 2009 del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona. Tothom amb mig pam de sentit comú al front sap que en termes constructius refer el nucli antic ha estat un fracàs sonat però ells insisteixen en piular el contrari per aquella cosa de fer-nos combregar amb rodes de molí. S’atreveixen a vendre el concepte de l’obra com un espai on els recs estan a cel obert; però ometen que tal i com estan dissenyats són un perill. Uns quants són els nens que han relliscat dins del rec i no ha passat res fins el dia de l’ensopegada fatídica que tots haurem de lamentar. Un altre element singular, com no, el paviment que apart de no complir uns mínims requisits de qualitat, ara s’enfonsa. Tanmateix la complexitat del disseny dels embornals fa que siguin obsolets, els acabats, xarxa elèctrica i de telèfon són per llogar-hi cadires i així anem sumant. I per cert l’estany no és un llac...
Imatges de l’espai premiat, un lloc pensat per d'aquí a cent anys
La feina mal acabada
Els acabats estil medieval, fils penjant
Un estil constructiu
La pedrera de Banyoles
Paviment precari
El terra s'engruna
Acabats de mala qualitat
Llum reconvertida en innovador cendrer de terra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada