La persistència de la pobresa i la desigualtat al món d’avui és totalment injustificable. Malgrat els esforços realitzats durant dècades, l’escletxa entre rics i pobres continua augmentant. Actualment, més de 3.000 milions de persones no poden gaudir d’una vida digna a causa de la pobresa. Fam, SIDA, analfabetisme, discriminació per raó de gènere, depredació de la natura, desigual accés a la tecnologia, desplaçaments masius a causa dels conflictes migracions provocades per la manca d’equitat en la distribució de la riquesa a nivell internacional.... són les diferents cares d’un mateix problema: la situació d’injustícia que pateix la major part de la població mundial.
En aquest món globalitzat en què vivim res ens pot ser aliè. La problemàtica dels pobles del Sud, o Tercer Món, és cada dia més present en la consciència col·lectiva de la nostra societat. Tothom coneix la realitat d’aquests pobles d’Àfrica i Amèrica Llatina principalment, sovint oblidats, sempre marginats, que han estat saquejats durant segles per les potències colonials abans, i per les multinacionals avui. Pobles explotats també pels seus propis governs corruptes, al servei de minories dominants, nacionals o estrangeres.
Per donar resposta a aquesta situació, les Nacions Unides van demanar l’any 1960 que els països rics dediquessin com a mínim l’1% del seu Producte Interior Brut als països empobrits. Aquesta petició va ser reformulada l’any 1972 en el sentit que l’ajuda de caràcter oficial hauria de cobrir el 0’7% i la resta hauria de procedir d’organitzacions no governamentals o altres fonts particulars.
El Parlament espanyol va subscriure aquesta recomanació el desembre de 1987, més tard ratificada pel Senat, i dissortadament encara no complerta. Recentment el president Rodríguez Zapatero ha reiterat la promesa d’aportar el 0’7 % per a la cooperació en la propera legislatura.
El govern català va ratificar el seu compromís del 0’7 el febrer del 1992, amb el consens de tots els grups parlamentaris, però fins ara tampoc la seva contribució ha experimentat augments significatius.
Més recentment, al setembre de l’any 2000, la Cimera del Mil·lenni reunia en la seu de l’Organització de les Nacions Unides en Nova York 189 Caps d’Estat i de Govern per demanar que l’eradicació de la pobresa al món havia de ser una prioritat per a tots el països. Tots els assistents van signar la Declaració del Mil·lenni en la qual es marquen els objectius a aconseguir abans del 2015. Els quatre primers Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni són: eradicació de la fam i la pobresa, educació primària universal, igualtat de gènere i reducció de la mortalitat infantil.
És necessari que des dels municipis siguin assumides aquestes peticions de les Nacions Unides, com ja han fet alguns municipis de les nostres comarques, com els de Girona, Salt, Arbúcies i d’altres, que dediquen l’1 % del seu pressupost a la cooperació per al desenvolupament.
L’Ajuntament de Banyoles ha de continuar responent a aquestes recomanacions de les gran institucions nacionals i internacionals.
Perquè aquesta solidaritat ha d’estar basada en una relació de cooperació, de relació i interacció mútua.
Així ho va entendre Banyoles i el seu Ajuntament quan des de 1994 va iniciar una forma de cooperació expressada en agermanaments solidaris amb diferents comunitats de països del Sud. Aquests agermanaments s’han anat configurant entre poblacions i institucions banyolines i de la comarca amb comunitats de tres països en vies de desenvolupament. La formalització d’aquest compromís es va realitzar amb l’aprovació en Plens Municipals dels agermanaments amb el municipi de Condega (Nicaragua) el 28 de desembre de 1995, i amb la Comunidad Segundo Montes (El Salvador) el 28 de’octubre de 1999. L’agermanament amb Kerewan (Gàmbia), tot i haver tingut el suport d’aquest Ajuntament per a diferents projectes, no ha estat formalitzat encara de manera oficial.
La solidaritat amb les persones i els pobles marginats té moltes formes d’expressar-se. Així ho han entès els diferents consistoris que han regit aquest Ajuntament al llarg dels darrers anys, potenciant diferents formes de cooperació a través de les entitats de cooperació existents al municipi.
Si en el seu moment es va optar de manera preferent per la fórmula dels agermanaments va ser perquè es va considerar que l’agermanament és una relació de cooperació directa, de poble a poble, sense intermediaris, que es fa entre persones amb cara i ulls, no entre ens anònims. Caldria, doncs, potenciar una relació més directa amb les persones representatives d’aquells municipis i de les comissions que conformen la contrapart de l’agermanament. L’agermanament ha de ser, a més a més, una relació d’intercanvi i enriquiment mutu; no pot ser únicament unidireccional. S’han de facilitar, doncs, les formes de comunicació i intercanvi de coneixements de les dues parts a través de visites, exposicions, informació a la gent en butlletins municipals, pàgina web, ràdio i TV locals...
Per tot això, tenint en compte les consideracions exposades, es sotmet al Ple Municipal de l’Ajuntament la següent proposta
ACORDS
PRIMER.- L’Ajuntament de Banyoles, actualment destina el 0’78% dels ingressos municipals pròpis (capítol 1 i 2) a la cooperació per al desenvolupament dels països empobrits i té la voluntat i vetllarà per arribar a la destinació del 1% al llarg del present mandat de govern.
SEGON.- Promoure els valors de solidaritat internacional a través de campanyes estables d'educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana.
TERCER.- Prioritzar la cooperació a través dels agermanaments amb les tres comunitats amb les quals ja existeix aquest compromís, sense excloure altres formes de cooperació, com el codesenvolupament amb les entitats formades per grups d’immigrants, o altres.
QUART.- Revitalitzar i dinamitzar el “Consell Municipal de solidaritat i cooperació” que integri les diferents entitats implicades en el tema, amb representació de la Regidoria d’Acció Social i Cooperació, la Comissió d’Interculturalitat i el Pla Comarcal d’Immigració. Aquest Consell participarà activament en les decisions econòmiques que portin a terme els acords de cooperació, així com el seguiment de l’execució d’aquests acords i l’avaluació i la difusió dels resultats obtinguts.
CINQUÈ.- Demanar al Govern de la Generalitat i al Govern Espanyol que compleixin els acords signats seguint les recomanacions de les Nacions Unides en l’àmbit de la cooperació i solidaritat internacionals.
SISÈ.- Traslladar aquest acord a totes les entitats de Banyoles que treballen per la solidaritat i el Consorci de Benestar Social.
Núria Langa i Estadella
Portaveu del G.M. d’ICV-Independents de Banyoles
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada