dijous, 19 de maig del 2011

La trista realitat dels candidats

Per fi! Ja estem entrant a la recta final de la campanya electoral per les municipals. Promeses més promeses i vinga vendre fum, falses il·lusions a la gent i molta però molta hipocresia per part de la majoria dels candidats.

Resulta que sentim una i altra vegada dir a els alcaldables i candidats a regidors com manifesten les seves ganes de treballar per al seu poble. Quin sentiment més noble, no?, Sinó fos perquè la majoria d’aquests individus el que estan esperant és aconseguir una alcaldia o regidoria per optar a un lloc en algun Consell Comarcal, en alguna Diputació o si és dóna el cas a altres càrrecs de responsabilitat per augmentar els seus ingressos. Hipocresia, si he dit aquesta paraula perquè com es pot fer campanya dient que dedicaràs tots els teus esforços per defensar els interessos del teu poble, quant el que estàs esperant és sortir elegit i haver de repartir els teus esforços amb tots els municipis de la comarca o de la província?

Resulta que molts alcaldables diuen que es dedicaran a temps complert a l’alcaldia, perquè creuen que el municipi s’ho mereix i ho necessita, però passarà el dia 22 i si s’escau i els proposen agafar més càrrecs, ells els acceptaran, tot i saber que no hi ha persona física que pugui rendir un mínim acceptable en tots els càrrecs dels que ells en trauran un sou. Lamentable, no?

Però no patiu el dia 22 ja gairebé és aquí i a partir del 23... tot seguirà igual... els polítics sense escrúpols seguiran esgarrapant-se per pujar i trepitjar a qui sigui, amb l’únic objectiu de obtenir més poder, fer menys feina i tenir més temps i accés a diners públics per embutxacar-se’ls d’unes arques que per el que a ells els interessa sempre diuen que estan buides, però que per a apujar-se el sous, casualment sempre els queda un raconet.

I si no s’ho creuen llegeixin el reguitzell de càrrecs que tenen alguns candidats dels que sense cap vergonya en fan ostentació i fem-nos tots plegats la següent pregunta: És realment possible rendir al cent per cent en tots els càrrecs i que els  sobri temps per voler-ne més?

Honestament a mi em sembla que no. Però ja se sap que en la política la honestedat s’escriu amb lletra molt i molt petita.

Jordi Angelats i Morató

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ben dit, peipetit!

Anònim ha dit...

Això és necessari escampar-ho als quatre vents!!!!
Com ho hem de fer perquè tothom sàpiga el que està passant?