Una ciutat mancada de...

Les entitats de lleure són aquelles organitzacions que treballen, de manera gratuïta, per l’enriquiment personal i l’educació dels nostres germans/es, fills/es, nebots/des, a través d’activitats lúdiques… AAAprenen a compartir, a ser responsables, a cooperar, a tenir-se respecte... valors que avui en dia manquen a gran part de la societat. No només cal lloar la feina que fan amb els nens/es sinò que també s’ha de tenir en compte que treballen de forma altruista i donen exemple als altres joves amb idees i demostrant una gran iniciativa.

Però a Banyoles tenim un greu problema. Els governs de la nostre ciutat no ho han entès, o bé, no han treballat prou per tal de facilitar aquest tipus d’educació. En la legislatura passada, amb una majoria absoluta d’ERC, se’ls va canviar de lloc constantment seguint una ruta pel desert que avui estan pagant molt cara. Han passat per: la part de dalt de Can Castanyer, la part de baix del mateix local (lloc destruït, i on ara hi ha un aparcament), els barracons del CEIP La Draga, l’antic espai Jove els Bombers (lloc on l’Ajuntament va vendre tot els terrenys per la quantitat de 5 milions euros, que han estat utilitzats per?), tot seguit a la nova escola de La Draga i d’aquí han hagut d’ocupar el nou espai jove a la Vila Olímpica. Sis lloc diferents en tant sols cinc anys. La deslocalització patida ha dut les entitats a patir un descens considerable de les inscripcions, o bé han marxat a municipis propers com Porqueres, que han entès la seva importància i utilitat.

A part d’aquest periple agònic, aquells que governen ara no han trobat una solució a curt termini. No perquè no hi hagi locals, sinó per la manca de voluntat d’entendre i comprendre les necessitats i el valor d’aquestes entitats. Això si, el nostre govern ha sabut resoldre aquells problemes que són del seu interès. Per exemple; han sabut organitzar un mundial de rem en tres mesos (recordo que governen des del 16 de juny de 2007 i el setembre ja s’havien organitzat), han remogut cel i terra per trobar el màxim de patrocinadors per aquestes i altres fites esportives, han organitzat una volta ciclista pel mig de Banyoles, pagat tot, no faltaria més, amb diners públics. Per últim han trobat un finançament per a posar gespa al camp de futbol vell i la restauració de Can Quim del Rec, que aprofitant la desesperació de les entitats de lleure, han proposat com a nou espai per a elles. Però com diuen les frases populars: qui paga mana. I paga el “Consejo Superior de Deportes”, i per tant abans que les entitats de lleure aquesta organització, i totes les del seu ram, tindran prioritat per poder utilitzar-lo.

Una ciutat mancada d’espais públics, amb un desinterès per a totes les entitats que no són de la conveniència del govern i una manca de sensibilitat per a tots els que formen parts d’aquestes entitats. Aquesta és la Banyoles d’avui i dels pròxims anys.

Joan Luengo