dimecres, 20 de febrer de 2008

Unes reflexions en veu alta



Tot fullejant el fulletó propagandístic “En veu alta”, m’adono del sentiment insofrible de recança que traspua ERC pel fet de perdre una sucursal estratègica, Banyoles, en les passades eleccions municipals. Un fulletó de contingut pamfletari i populista, ple a vessar de queixes absurdes en el que s’aprecia la limitada capacitat d’aquesta formació política de generar idees constructives i beneficioses per a la ciutat.

Sorprenentment els republicans critiquen la manera de sanejar el deute del consistori, quan ells van estar els autors materials d’arribar al topall legal, i amb aquestes s’esplaien escopint arguments de baix nivell com “l’endeutament és una estratègia per fer aturar, adormir la ciutat”. Tanmateix es queixen de l’augment de la despesa de personal, dels sous de l’Alcalde, regidors i càrrecs de confiança. En aquest punt el grau de cinisme del senyor Joan Julià arriba a la seva màxima expressió; correligionaris seus i el mateix Julià cobren nomines sobredimensionades a càrrec de la Diputació de Girona, es a dir, dels impostos de tots els ciutadans. Parlo de sous d’executiu, augmentats en més d’un 40% sense donar explicacions a ningú, al més pur estil “dels governs sectaris”, tal i com ells defineixen les dretes en el pamflet. El sectarisme i baix nivell democràtic d’ERC queda palès en la discriminació que pateixen els mateixos treballadors de la Diputació de Girona, que demanen lògicament el mateix augment salarial que els càrrecs de confiança i altres privilegiats d’ERC. Vegeu la notícia al Diari de Girona

Continuant amb el fulletó, un s’adona que està farcit d’afirmacions per quedar bé amb els parroquians, ara que toca interpretar un paper com en el teatre, però en aquest cas, el d’una obra representada per aficionats. Aviat farà un any, a Banyoles es representava una opereta amb la que els republicans van pretendre mantenir-se en el poder a base de fomentar el subtil engany de les aparences. Una obra menor en que l’esquerra ens volia vendre fites com un nou museu, quan més aviat es van polir la joia del Darder i ens van deixar amb un ascensor defectuós i un espai museístic mal concebut. I dins d’aquesta dinàmica d’un nyap rere l’altre, ens van vendre l’Ateneu, un espai que no fa massa van modificar l’entrada i separar el bar del centre de música per no complir la normativa. I no podia faltar l’obra emblemàtica i ridículament premiada, la plaça Major, encara en obres perpetues.

Eren èpoques d’instrumentalització del pressupost públic per finançar les pròpies estratègies electorals en un intent desesperat i barroer per mantenir-se en la poltrona. Ja que existia l’íntima convicció dins del sí dels republicans de que les coses s’havien fet malament i calia entabanar a la gent costés el que costés. Fet que afortunadament no va succeir, ja que els banyolins i banyolines no es van deixar enganyar per les aparences i van donar la confiança a l’actual equip de govern com a resposta a unes maneres de fer basades en la més absoluta prepotència i en una continua improvisació.

Si analitzem una mica més a fons les actuacions polítiques dels darrers quatre anys, el més greu, ha estat la planificació urbanística que encara en patim les conseqüències. Es resumeix en un foment baixíssim de la vivenda de protecció oficial, en una política d’esquerres que es traduïa en conculcar la participació dels banyolins en temes urbanístics i en un totalitarisme urbanístic que va obrir les portes de bat a bat als constructors. Això fa comprensible el fet de tancar els exercicis de l’Ajuntament amb superàvit. Mitjançant una política recaptatòria basada en un creixement de la ciutat insostenible que de passada va provocar la paralització de molts projectes, com Can Castanyer i la Cooperativa, per part de la Comissió d’Urbanisme o del jutjat Contenciós Administratiu.

Afortunadament per qui vulgui votar a les properes eleccions espanyoles a un partit independentista, no una empresa, té l’opció de fer-ho a través del Partit Republicà Català. Un grup amb una clara vocació de no voler participar en la gestió d’Espanya i de passada, oferir una alternativa real als ciutadans que busquen una renovació de l’independentisme lliure de l’adicció a la poltrona i de la seguretat laboral que busquen els càrrecs polítics i de confiança d’esquerra republicana de Catalunya.

Cap comentari: