Em pregunto que haurà volgut dir el portaveu de la Plataforma Progressista Jordi Bosch amb la frase: "la cirera d'un pastís que està podrit", en referència a la tramitació defectuosa del Pla Especial del Barri Vell.
Quan quelcom està podrit, en ple procés de descomposició, no es referirà a corrupció? I quan fa esment del pastís, serà una metàfora del pastís urbanístic?
Si algú posa en dubte l'honestedat dels qui gestionen la nostra ciutat, en aquest cas ERC Banyoles que disposa d'un decàleg impecable "Mans netes i transparència", els mateixos qüestionats seguint la consigna del decàleg haurien de difondre una relació justificada dels bens en propietat i aclarir el tema dels convenis urbanístics, fer-los transparents, per esvair qualsevol mena de dubte i rumor.
Al marge de disquisicions pendents encaminades a fomentar una benvolguda higiene democràtica, en principi parlaria d'immoralitat per permetre construir dues mil vivendes els propers cinc anys a esquenes dels banyolins (Em vaig assabentar per un article publicat a El País, EL LAGO VENDE, 24-11-2006), imposant un model de ciutat subordinat a la lògica del rajol, una lògica que de ben segur la majoria de ciutadans rebutgem i que en cap moment ERC Banyoles ha estat capaç de justificar.
Entrar a l'exposició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada