A l'espera d'una esquela

Ara mateix si anés pel carrer i em trobes un polític demanat auxili, simplement, li escopiria a sobre. Potser si que sóc insolidari, però és en el que “ells” m'han convertit. No crec en “ells”, no crec en la democràcia, no crec en la política, ni cius, ni psoes, ni esquerres, ni iniciatives, ni populars. En cap. “Tots” son iguals, una colla de mangants que simplement s'esgarrapen per intentar escalar posicions, sense aturar-se a pensar que a cada esgarrapada enfonsen una mica més als desgraciats que estem a sota seu.

Sempre m'han venut que la justícia és cega, el que no sabia és que a més fos "gilipolles". Com pot ser que aquesta gent robi tant i no els passi res? Com pot ser que ens diguin una mentida rere una altra i no els passi res? Com pot ser que siguin impunes davant de qualsevol frau? No els vull cap mal però tampoc els vull cap bé.

Simplement demano a la gent que quant ens trobem qualsevol polític, li girem la cara. Que ens demani el què ens demani, no li dirigim la paraula. Que quant parli, no l'escoltem i que fem tot el possible perquè ningú l'escolti. Que li diguem lladre (no és un insult, és un fet). Que escopim a terra quan ens creuem amb ells.

Ho ben asseguro, cada dia quan llegeixo els diaris, com fa molta gent, faig parada a la secció d'esqueles, tot esperant veure la d'algun polític, simplement per poder pensar “gràcies a déu, un de menys” tot i que sé que el munt d'esqueles que l'acompanyaran intentant fer veure que era una bona persona els haurem pagat nosaltres amb els diners que ells diuen que no tenim per assistir als més necessitats. Ara mateix crec que aquesta despesa valdria la pena, no em faria res endeutar més el país pagant esqueles de polítics. Que déu els perdoni perquè jo no ho faré.

Jordi Angelats i Morató