L’Esquerra Republicana s’ha tret la careta i se l’ha tret precisament en el mateix dia de Carnaval. No ha esperat arrivar el dimecres de cendra. L’actitut dels capitostos d’aquest partit, a nosaltres, els que els hem seguit els passos d’aprop als seus representants a les comarques no ens ha sorprès el més mínim. Els decebuts han estat els nostres companys dels pobles rurals que tenien posada una fe cega amb els seus dirigents i que diumenge a Girona varen mostrar-se tal com realment són.
Caldria ésser orb per no haver tret, de l’actitut adoptada el diumenge per aquests senyors Esteves, una vertadera lliçó del que ens cal fer a nosaltres els que treballem perquè siguin reconeguts i respectats els nostres drets i poguem tenir l’esperança d’un règim republicà socialista.
¡Companys del Camp i de la Ciutat, el nostre lloc, el lloc de tots els que treballem es al Sindicat, cal que ens unim tot al redós d’una mateixa bandera i que tots junts fem el mateix camí mensprenat la política baixa que tenen per norma fer certs partits i que el seu fi no es altre que portar uns homes a les Corts i als governs de las provincias per satisfer les seves ambicions de burgesos, frenant els nostres progressos socials, i al mateix temps arrapar-se com una sangonera a la caixa del poble amb una fam insaciable!
Es precís que separant-nos dels burgesos politicaires ens unim en els Sindicats.- UM AGRARI
Font: El Lluitador núm. 7– Portantveu de la Federació A.S.O. de Banyoles - 18 de Febrer de 1934
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada