Tot passejant (I)

Sota l'impuls de la curiositat, volia esbrinar que hi ha de cert en els poc sostenibles fulletons que darrerament es reparteixen amb tanta insistència per Banyoles i que encoratgen a passejar en indrets desconeguts. Un cop arribem a la Font de la Rajoleria descobrim un racó abandonat, una font que no raja o està contaminada com és freqüent a la ciutat de “l'aigua”. Una mica més amunt, no sé si es tracta d'una il·lusió òptica o veig quelcom semblant a un abocador sense control en una imaginària vall solitària, un lloc llaminer per fer més Banyoles,
vull dir futures construccions.



M'encanta caminar i poso fil a l'agulla en direcció al Passeig Dalmau, bé, es cert que tinc una sensació d'escalf, que ningú pensi malament, ho diu a la guia i jo ho puc corroborar però de benestar res de res. Entre els arbres majestuosos, en una linealitat quasi perfecte, tan a mà esquerra com a mà dreta s'arrengleren un piló de cotxes que en fan dubtar de si en trobo en el mig d'un passeig o d'un parquin privilegiat, caminem?