" La ciutat s'està morint...
D'entrada no li van fer gaire cas.Però ell va insistir tant, que la gent va començar a mirar enlaire i ben aviat tothom va haver de reconèixer que era veritat, que la ciutat s'estava morint. Després de moltes discussions, van aconseguir identificar la malaltia: el mal de pedra. Però no sabien com tractar-la. Primer , seguint els protocols més autoritzats, van intentar descobrir l'origen del mal. Van demanar el consell dels entesos, van fer moltes reunions, van discutir moltes teories.
Tothom hi deia la seva. Alguns, els més arrauxats, creien que la causa era un bacteri anomenat especulació, i que el que calia fer era actuar enèrgicament contra tots aquells conciutadans que n'estessin infectats. Altres, que hi posaven més seny, opinaven que la causa era un bacteri anomenat inconsciència, i que es curava amb explicacions, amb informació, amb pedagogia i amb altres mitjans similars. Finalment, n'hi havia alguns, molt pocs, que eren del parer que el fenomen no obeïa a cap malaltia, sinó que era llei de vida, fruit del progrés i que, per tant, era positiu".
Tothom hi deia la seva. Alguns, els més arrauxats, creien que la causa era un bacteri anomenat especulació, i que el que calia fer era actuar enèrgicament contra tots aquells conciutadans que n'estessin infectats. Altres, que hi posaven més seny, opinaven que la causa era un bacteri anomenat inconsciència, i que es curava amb explicacions, amb informació, amb pedagogia i amb altres mitjans similars. Finalment, n'hi havia alguns, molt pocs, que eren del parer que el fenomen no obeïa a cap malaltia, sinó que era llei de vida, fruit del progrés i que, per tant, era positiu".
- Fragment de la rondalla " La llegenda del mal de pedra" adaptada per Jordi Gallofré dedicada a la memòria de Jaume Butinyà i Granés. Editat per: Antoni Bramon i Jordi Colomer. Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada