La nova religió del ciment, que la majoria dels nostres representants polítics professen, com totes les fes està revestida de dogmes; en aquest cas, la més evident és relacionar el totxo amb el progrés. A més, com totes les religions, la del ciment difama els heretges o ateus que dissenteixen dels seus farisaics postulats de progrés.
Fa pocs dies, l'alcalde de Porqueres, Xavi Gifra, en defensa del pla urbanístic del municipi, pla que contempla una variant que travessarà una zona PEIN (la conca de recepció de l'estany de Banyoles) va declarar als mitjans en contra de l'associació cívica que s'està organitzant per oposar-se al projecte, i els va acusar de formar part d'unes poques famílies benestants, famílies d'actituds bel·ligerants davant el fet que una majoria de la població pugui accedir a un habitatge digne. Que potser les dues-centes i escaig de cases, amb les quals s'urbanitzarà la zona de Miànigues són de protecció oficial?
L'alcalde s'oblida de comentar que el seu pla urbanístic s'edifica sobre requalificacions de terreny agrícola i alguna o altra zona verda; requalificacions sempre sospitoses en la religió del ciment, ja que promotors immobiliaris i informació privilegiada conformen una íntima eucaristia. També pateix d'una certa amnèsia quan s'oblida de ressenyar que molta de la gent que s'oposa al fet que els seus veïns gaudeixin d'un habitatge digne, els enderroquen la casa per donar espai a la variant oest de Banyoles (anomenada, eufemísticament, «ronda» en el pla urbanístic), una «ronda» que mutilarà irreversiblement l'espai natural de l'estany. Per a més glòria de la litúrgia del ciment i d'acòlits com el nostre alcalde.
Serafí Gimeno
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada